La catapulta de Luis Enrique
BarcelonaLa primera pregunta que es va plantejar després de sentir l’inesperat anunci de Luis Enrique va ser: “Per què ara?” A una setmana del partit contra el PSG, amb tot en joc encara, el tècnic asturià va esbombar per sorpresa que no seguirà al Barça la temporada que ve. Els terminis que havia fixat el club, que havia posposat el debat fins al maig, se’n van anar en orris. El tècnic, poc amant de les explicacions públiques, va demanar el micròfon per deixar anar la notícia, intuïda per gairebé tothom però que ningú -ningú al club- s’esperava que es comuniqués a tres mesos del final de temporada. Els tempos sobre el seu futur els fixa ell.
L’entrenador asturià allibera l’equip amb la seva decisió. El focus desapareix. La pressió es dissipa. Els jugadors ja saben que el viatge s’acabarà al juny. O, almenys, aquesta és la intenció del tècnic amb el seu parlament final a la roda de premsa. Per què s’havia de posposar una decisió ferma si anticipant-ho ara tots en surten beneficiats? El club té més marge de maniobra amb aquest nou calendari. La direcció esportiva pot començar a moure’s per planificar el futur sense que se l’acusi de maniobrar a l’esquena de l’asturià. Tots podran actuar de cara. A nivell de club, de projecte, els nous tempos d’aquest serial són bons. Falta per veure si a nivell esportiu la decisió tindrà l’efecte catapulta que busca Luis Enrique amb l’adeu.
Analitzat el moment, i amb temps per davant per parlar del substitut, durant els pròxims mesos s’haurà d’analitzar el llegat de Luis Enrique, innegable a nivell de títols passi el que passi aquest final de temporada. L’estiu passat el tècnic reconeixia que tenia la millor plantilla dels seus tres anys a la banqueta. El Barça sumava fons d’armari a un onze titular ple d’estrelles i amb un trident que ho acapara tot i que ha sigut l’explicació dels èxits i fracassos d’aquest projecte. L’esforç del club aquest estiu per donar-li una plantilla amb infinites possibilitats va ser gegantí, sobretot amb l’aterratge de Paco Alcácer i André Gomes per una milionada. El portuguès va ser el regal inesperat, un jugador que no era objectiu real l’estiu passat però que va acabar al Barça per satisfer l’asturià. A principis de curs, tot i saber que el Barça crema molt, el fitxatge de 5 jugadors de 22 anys feia pensar que Luis Enrique tindria forces per allargar la seva aventura al Camp Nou, que es pensava en clau de futur. Però aquest club és una trituradora infal·lible. L’asturià ha dit prou al tercer any, quan la seva figura ha tornat a ser qüestionada. Se’n va un tècnic guanyador, reflex del que va ser com a jugador, que en la seva voluntat d’evolucionar el model va oblidar què era aquest club.
