El cava, les cambres i les VTC: l’‘statu quo’ sota amenaça

Cap d’EconomiaLes sacsejades que està vivint l’empresariat català des de fa temps estan cristal·litzant de moltes formes. És impossible concloure si en sortirem millor de com estàvem, però el que està clar és que el món de l’empresa està vivint un procés amb un mateix fil conductor: la lluita entre el que es vell i el que és nou. La prevalença de l’statu quo o la irrupció de nous models que capgiren l’ordre fins ara existent. Aquesta setmana n’hem vist tres exemples evidents.

El cava

Dimecres l’ARA avançava una notícia que ha suposat un terratrèmol en un sector emblemàtic: un grup de nou cellers, sota la bandera de la nova marca Corpinnat, han abandonat la Denominació d’Origen Cava, la família en què s’agrupen gairebé tots els productors d’aquest vi escumós. El moviment, atrevit, persegueix prestigiar el producte que fan aquests cellers. El segell cava ha esdevingut un calaix de sastre en el qual caben escumosos de qualitats, preus i origen geogràfic tan diversos que freguen l’exotisme. El president de la DO Cava, Javier Pagés (així és com ell escriu el seu cognom), ha vist des de la primera línia la tercera escissió del sector en poc temps. En tots tres casos, els motius han estat els mateixos, grosso modo. El que s’ha de demostrar encara és si hi ha vida fora de la DO Cava i si es pot iniciar una nova marca des de zero i tenir èxit.

Cambres de comerç

Les eleccions a les cambres de comerç, en especial a la de Barcelona, van camí de convertir-se en un espectacle pirotècnic, amb la diferència que en comptes de recrear els sentits segurament els ofusquin. Fa unes setmanes, un elector va intentar bloquejar les eleccions judicialment perquè les eleccions no preveuen el vot per correu postal. L’elector va demanar la suspensió cautelar dels comicis, però la justícia l’hi va denegar. Si ho hagués aconseguit, algunes fonts calculen que les eleccions, que ja acumulen un retard de cinc anys!, s’haurien endarrerit encara dos anys més. Però encara quedava una sorpresa: un cop el TSJC va denegar aquestes mesures cautelars, el govern central ha decidit intervenir-hi i ha dit que vol aprovar un reglament que, bàsicament, diu el mateix que el que reclamava aquell elector. ¿A què es deu aquesta insistència a mantenir el vot per correu postal, que tothom sap que és una cosa que ha sigut mal utilitzada en aquesta i en altres institucions d’escassa transparència? ¿I és coincidència que l’Estat aparegui amb aquest reglament només setmanes després que el TSJC es negués a bloquejar el procés electoral? És difícil creure en aquestes casualitats. És més lògic pensar que hi ha persones -amb prou poder perquè la Moncloa els faci cas- que estan intentant fer i desfer en les eleccions. En aquest capítol, com en els altres que surten en aquest article, el món d’ahir no desapareixerà sense presentar batalla.

Taxis contra VTCs

Ja tenim el resultat: el taxi ha guanyat, almenys per ara. Que Cabify i Uber hagin marxat de Barcelona potser és una mesura de pressió per tornar tan aviat com puguin, però es fa difícil entendre que un Govern que defensa que Catalunya ha de ser una “nació digital” a l’estil d’Estònia aplaudeixi la situació en què ens trobem. Això no significa que les VTC siguin el model que ha de prevaler i que els taxis hagin de desaparèixer. Ara bé, la Generalitat va voler ser pionera en trobar una solució de convivència entre els dos models de transport, i és evident que no l’ha trobat. Les VTC presentaran batalla al mateix temps que Brussel·les qüestiona el límit de 15 minuts que s’ha fixat a Catalunya. A la Comunitat de Madrid, per cert, estan vivint el mateix que va passar Catalunya, però allà el conflicte s’està allargant més. Serà molt interessant com el resolen.