La CCMA destinarà entre 2 i 4 milions més a salvar el Super3

BarcelonaLa crisi de finançament de TV3 ha corcat un dels seus fonaments: el de la creació de nous espectadors en català. Tot i que el canal ha aconseguit retenir el lideratge durant vuit anys, el canal Super3/33 s’ha anat esllanguint, fins a convertir-se en el de menys seguiment a Catalunya, entre els infantils. Així, Clan (de RTVE) és l’oferta més vista, amb un 15,4% de quota de pantalla pel que fa al segment que va dels 4 als 12 anys. El segueix Boing (de Mediaset), amb un 9,7%, i Disney, amb un 9,6%. El Super3/33 es queda a la meitat o un terç d’aquestes dades: 4,9% de share.

Per resoldre aquesta situació, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha decidit augmentar la dotació pressupostària del canal, que actualment costa uns 10 milions d’euros. El suplement que rebrà, segons ha pogut saber l’ARA -vegeu l’entrevista adjunta al director de TV3, Vicent Sanchis- serà d’entre 2 i 4 milions d’euros, fonamentalment adreçats a la compra de continguts.

El declivi del Super3/33 ha estat pronunciat. Aquesta setmana es complien sis anys des que els dos canals es van fusionar en un de sol. Aleshores sumaven un 1,5% d’audiència cadascun. De seguida es van quedar amb una audiència conjunta de l’1,6%: van perdre la meitat del seguiment de la nit al dia. I, des del 2013, va començar un declivi que l’ha fet marcar un 0,9% en els nou primers mesos del 2018.

Un cop d’ull a les sèries d’animació i infantils que han superat en alguna emissió els 50.000 espectadors mostra una crua realitat: el Super3 no té cap títol capaç de generar aquests pics d’audiència. Clan compta amb tretze sèries prou exitoses per arribar a aquesta barrera psicològica, Boing en té cinc i Disney, dues. De fet, un cop d’ull a les 200 emissions més vistes en aquest segment d’edat (i aquest any fins ara) mostra que el Super3 no ha pogut posar cap sèrie al rànquing. Les úniques entrades en català a la llista les col·loca TV3, i corresponen a continguts no infantils: són alguns partits futbol, un parell de Telenotícies, un reportatge del 30 minuts i dos episodis de la sèrie Com si fos ahir.

Competir amb una mà lligada

Més enllà de la crisi del canal temàtic, una altra dada rellevant és que TV3 no és líder en aquest segment d’edat, tot i que sí que ho és en general. Aquest any sedueix de mitjana un 5,7% dels teleespectadors d’entre 4 i 12 anys. Això la converteix en la segona entre les generalistes, per darrere d’Antena 3, que obté un 6,0%.

Un dels problemes que té la Corporació a l’hora de comprar sèries d’èxit és que ho fa en inferioritat de condicions que els operadors d’abast estatal. Els canals Clan, Boing i Disney, quan tanquen un contracte per a sèries d’èxit com La patrulla canina, Bob Esponja o Super Wings, ho fan per a tot el territori espanyol, al marge de la llengua. I, per tant, el Super3 no pot emetre-les encara que sigui en català.

El cas més emblemàtic és el de la sèrie Tom i Jerry, que el Super3 ha repetit fins a desgastar-ne (metafòricament) els vídeos. Els nous capítols del gat i el ratolí ja no els poden comprar, perquè Boing en té l’exclusiva. Fonts de TV3 expliquen que no és pas el primer cop que el canal posa de moda una sèrie i, quan la competència comprova que aquell contingut funciona, aleshores l’agafa i tanca un acord d’exclusivitat que deixa fora el Super3. Actualment, l’hora de programació infantil comprada per TV3 té un preu de 3.500 euros (que es procura rendibilitzar via reemissions), amb el qual no s’accedeix a les sèries premium.

Un factor afegit que explica la desigualtat a l’hora de competir és que els propietaris dels drets de les sèries no busquen només la quota d’audiència quan es tracta de decidir on col·loquen els seus productes. Hi ha tot un mercat de negocis paral·lels -des de les revistes associades fins al marxandatge- que s’acomoden més si la venda es fa a un únic canal que abasta tot l’Estat.

El nou repte del digital

Tot i que les dades són alarmants pel que fa a la televisió en obert, les mirades estan posades fonamentalment en el nou paradigma que s’està configurant, en què bona part del consum -especialment l’infantil i juvenil- ja es fa en plataformes d’internet, sigui YouTube, Netflix o similar. La presència del català és migrada, i només Movistar+ manté una certa política de subtitulació o doblatge en català. Hi ha diverses vies d’interlocució amb Netflix obertes, però de moment no s’ha traduït en una presència normalitzada del català al seu servei.

Raimon Masllorens, president de PROA -la federació que aplega els productors audiovisuals de Catalunya-, va llançar fa uns mesos un guant a la Corporació: crear una plataforma on col·laborin públics i privats i que inclogui un canal específic adreçat als nens. L’existència d’una plataforma així, raonava el productor, facilitaria molt la feina de mostrar els productes a l’escena internacional, per aleshores poder-los exportar i enfortir la indústria. Això, de retruc, facilitaria que les productores puguin assumir projectes que tinguin versió catalana, si creuen que els amortitzaran amb les vendes globals.

“A Catalunya necessitem una plataforma capaç de competir amb el que s’està competint ara, a nivell global -explica Masllorens a l’ARA-. Encara no s’ha explicat prou com baixen les audiències a les televisons tradicionals i com cal orientar els esforços en conseqüència. I, en el cas dels nens, la transformació és encara més acusada. Molts ja no entenen això d’haver-se d’esperar a les set perquè comenci una sèrie o un programa”.

Per al productor, Catalunya encara pot reivindicar el seu caràcter de capital estatal en matèria d’animació, si bé reconeix que hi ha hagut un retrocés. “Els productors catalans encara són majoria a la federació que els agrupa. El tema és si l’animació segueix sent espanyola. Hi ha hagut un accés molt fàcil a les tecnologies que ha permès l’arribada de molts continguts fets arreu”, conclou Masllorens.