CCMA: una reforma enfangada
Tot i el consens per les majories qualificades, el debat sobre si cal concurs públic pot tornar a frustrar el canvi
BarcelonaLa reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és una partida d’escacs en què el tauler ha d’acollir fitxes no només blanques i negres, sinó de set colors diferents. La dificultat d’arribar a un consens sobre la manera d’establir-hi les peces perquè ningú se senti en escac amenaça d’enfonsar la negociació, per segona legislatura consecutiva.
Aquesta setmana s’ha constituït la ponència que ha de debatre el nou text legal. Tot i que la intenció inicial era recollir el text de la legislatura passada i assumir-lo, els partits han aprofitat el període d’esmenes per introduir-hi propostes que ara caldrà negociar.
Hi ha consens perquè els nomenaments del consell de govern de la Corporació s’hagin de fer per majoria de dos terços i a partir de la proposta de tres grups parlamentaris. Si l’assumpte es limita a això, el text podria estar enllestit abans de l’estiu -la pròxima reunió és el 4 de juny- i es podria procedir a renovar aleshores un òrgan de govern que ja només conserva quatre dels sis membres, tots ells amb el mandat caducat. Però si s’aborden qüestions de model, o bé es planteja un concurs públic per a la selecció de candidats, la probabilitat de coronar la reforma minva radicalment. No queda lluny l’exemple de RTVE, que va trigar molt més del previst a pactar un concurs que, a més, encara no s’ha resolt.
I tot plegat, amb la remor de fons que la legislatura pot quedar estroncada pels esdeveniments polítics derivats de la sentència i del govern espanyol resultant. La majoria de la quinzena de fonts consultades per fer aquest reportatge admeten que les probabilitats d’assolir la reforma són migrades. Aquest és un resum del posicionament de cada partit.
ERC recupera la figura del director general
Els republicans introdueixen un canvi notori a les últimes esmenes presentades: ressusciten el càrrec de director general (eliminat el 2012 adduint la necessitat d’estalviar en sous de directius). A més, el doten d’un poder clau: poder nomenar discrecionalment els directors dels mitjans. Segons expliquen fonts d’Esquerra a l’ARA, la idea és que el director general presenti un projecte en què ja indiqui amb quina gent el pensa tirar endavant.
La creació d’aquesta figura planteja una paradoxa. Durant el mandat anterior, la figura del president de la Corporació -encarnada en Brauli Duart- havia guanyat poder, en detriment dels directors dels mitjans. En el moment en què Esquerra obté aquest cobejat càrrec, resulta políticament contradictori que li tregui atribucions. “No creem la figura per posar nosaltres un nom o un altre”, justifica a l’ARA el ja exdiputat Gerard Gómez del Moral. “La gestió del dia a dia de la Corporació és difícil, així que cal buscar perfils professionalitzats que puguin assumir-la”. En tot cas, indica la voluntat de tenir un consell més focalitzat en la representació i la vetlla del model que en la gestió executiva.
JxCat demana afegir ser llicenciat com a requisit
El grup no s’oposa d’entrada, segons han confirmat a aquest diari, a la pretensió del PSC i d’altres forces perquè els directors de TV3 i Catalunya Ràdio hagin de superar un concurs públic, tot i que tampoc ho considera imprescindible.
Alguna de les esmenes, per cert, es presta a interpretacions personals. És el cas del requisit, abans inexistent, d’haver de tenir una llicenciatura per poder ser membre del consell de govern. En el cas de Saül Gordillo, candidat d’ERC a presidir la CCMA, no es compleix aquesta condició, però fonts de JxCat asseguren que no es tracta d’una clàusula ad hoc per vetar-lo, sinó que obeeix a la “voluntat d’acotar els perfils”.
“Primer van dir de desgovernamentalitzar, ara diuen despartiditzar, i si fos Déu qui nomenés els consellers suposo que reclamarien desdivinitzar”, explica el diputat Pep Riera. “El que hem de fer és que hi hagi perfils competents al lloc que sigui. I, a partir d’aquí, és bo que sigui necessari un acord polític com el que sorgeix quan es reclamen dos terços de suport”.
Ciutadans vol forçar un canvi de model
El partit d’Arrimadas és el que ha entrat les esmenes més trencadores. En el cas del CAC, per exemple, proposen directament que es clausuri. Pel que fa a la CCMA, voldrien que el consell de govern es formés a partir d’una llista de deu finalistes sorgits d’un concurs públic, votats per majoria de dos terços. Per als membres demanen quinze anys d’experiència en llocs de responsabilitat del sector audiovisual i que no siguin “membres d’entitats que tinguin per finalitat influir en les decisions del poder legislatiu o executiu”, una gens velada referència a l’ANC i Òmnium. També es demana que no hagin sigut sancionats administrativament o penalment en els deu anys anteriors. Els directors de mitjans tenen els mateixos requisits, però només necessiten deu anys d’experiència laboral anàloga.
Tot i que els partits que redactaven la ponència es van centrar en reformar la governança de l’ens, Cs demana ara introduir modificacions que afecten el model de la CCMA. En concret, volen que TV3 i Catalunya Ràdio promoguin “els principis i valors constitucionals” i també “les llengües oficials”.
El PP, escèptic amb la possibilitat de consensos
El PP és un dels dos partits que no han presentat esmenes al redactat que va quedar enllestit al final de la legislatura passada. “A nosaltres el text consensuat ja ens semblava bé”, explica a aquest diari el diputat Santi Rodríguez. Veterà en temes de comunicació al PP, es mostra “escèptic” que aquesta renovació pugui arribar a bon port. “Estic d’acord, des del punt de vista polític, que les majories siguin reforçades. Però tinc el convenciment personal que això dificultarà encara més arribar als mínims consensos”.
Rodríguez recorda, de fet, que el 2009 es va reformar la llei del 2007 per eliminar la necessitat dels dos terços: va ser l’opció del tripartit per superar el bloqueig permanent a què s’havia arribat i que impedia la designació de nous membres al consell de govern. Pel que fa a la renovació que caldria fer ara, el PP manté una actitud passiva. El partit no formava part de l’acord polític del desembre, i des de llavors no ha rebut cap input d’altres formacions polítiques per debatre noms.
La CUP empeny perquè els partits hi perdin força
Un error tècnic va fer que els cupaires no lliuressin esmenes dins el termini. Però a la formació, després de parlar amb la resta de portaveus de la ponència, consideren que tindran espai per plantejar les seves dues principals reivindicacions. D’una banda, voldrien que s’avanci en la idea de fer participar els treballadors en la gestió de l’ens. Són conscients que difícilment s’imposarà la seva tesi -compartida només amb els comuns- de reservar algun seient del consell a la plantilla, però creuen que la nova llei hauria de marcar almenys un camí a seguir en favor d’aquesta cogestió. L’altra reivindicació és rebaixar la capacitat d’influència dels partits en la designació de membres. “Ens agradaria fer compatible la idea del concurs públic, amb criteris de transparència i professionalitat, amb el fet que el Parlament validi amb una majoria reforçada el resultat”, manifesta la diputada Natàlia Sánchez.
A més, durant el debat la CUP demanarà abaixar el sou dels consellers i directius (que actualment s’acosta als 110.000 euros anuals).
El PSC vol directors escollits per concurs
Les esmenes del PSC s’enfoquen en una única qüestió: que els directors de mitjans s’escullin també per concurs públic. Això sí: si en el cas dels membres del consell de govern és el CAC qui hauria de traslladar a votació pel Parlament “la llista dels candidats [...] en un nombre igual o superior al de les vacants existents”, en el dels directius el concurs el faria el mateix consell. En el plec d’esmenes dels socialistes destaca una absència: no hi ha cap referència a la presència de treballadors en els òrgans de gestió, com s’acostuma a reclamar des de l’esquerra. Això deixa els comuns i la CUP com a úniques forces que ho demanen.
Els comuns reclamen la cogestió amb el personal
La cogestió amb els treballadors és un dels cavalls de batalla dels comuns, i en aquest cas ho plasmen per mitjà de la proposta de fer un consell de govern de set membres, en què cinc els aporta el Parlament i els dos restants els escull la plantilla, per sufragi universal entre els treballadors. Però fonts de la formació admetien a aquest diari que és difícil que la proposta tiri endavant. Els comuns també volen abaixar els sous de la cúpula directiva. Pel que fa al concurs, estan d’acord que sigui l’eina amb què es faci la selecció de membres del consell, per bé que accepten que aleshores els directors puguin ser nomenats discrecionalment per aquest òrgan.