Això s'aguanta per un fil. L'editorial d'Antoni Bassas

La Guàrdia Civil ha detingut també aquest divendres l'extresorer de CDC Daniel Osàcar. L’actual tresorer, Andreu Viloca, ha dormit a la presó, on va entrar ahir sense fiança per risc de fuga i destrucció de proves. Convergència és avui una marca profundament tocada, necessitada urgentment d’allò que fa temps que diu que aviat passarà, una refundació. Així no pot continuar. O potser pitjor, no podrà continuar.

Dins de Convergència conviuen avui dues realitats: és el partit del president, de més de 400 alcaldes, per no parlar del seu paper en la construcció de la Catalunya contemporània, i alhora, està profundament tocada per les investigacions judicials sobre el presumpte cobrament de comissions i la confessió del seu fundador Jordi Pujol, que ha fet baixar el mite del pedestal.

Ja fa deu anys que l’aleshores president Maragall va dir allò del “vostès tenen un problema”, però les acusacions contra Convergència no acaben de concretar-se. És veritat, ho recordàvem ahir, que les investigacions d’ara que han portat els dos tresorers de Convergència a la presó vénen d’una denúncia d’una regidora del Vendrell que va comportar les primeres detencions el juny de l’any passat, és a dir, això és relativament recent i hem deixar que faci el seu curs. Alhora, comparteixo l’escepticisme de preguntar-me si encara hi ha perill de destrucció de proves. I, òbviament, veig la mà de l’estat espanyol en l’aparell d’amplificació megafònica del cas. Es tracta d’abatre Mas i fer descarrilar el procés.

En aquest punt diguem que és Convergència qui ha de defensar-se tan bé com sàpiga, però amb la veritat, si no, està acabada com a partit polític que sol·licita regularment la confiança dels ciutadans. Si quan el mite Pujol va caure vàrem entendre que malgrat el cop, el procés s’havia tret de sobre una motxilla molt pesada, el procés ha de continuar net, perquè si no, no pot convèncer ningú que pot proporcionar un futur millor.

Amb tot, els problemes de Convergència no ho són només per ella mateixa. Com a partit més important del país, fins ara, Convergència o el que representa és imprescindible per al procés. I per això, aquests dies, entre les detencions al partit i les dificultats de formar govern, que fan que alguns ja parlin de repetir eleccions al març, no és estrany que tinguem la sensació que el procés penja d’un fil i que es pot trencar.

I per això, Mas, Junqueras, la CUP, han de prendre una decisió clau: o continuen endavant amb el projecte –aquí tenim l’exclusiva de l’ARA d’avui, la declaració del Parlament dirà “estat català independent en forma de república”–, amb els que són, amb els seus actius i els seus passius perquè creuen que el projecte està molt per sobre de les conjuntures, o paren, reagrupen forces i escriuen una nova pàgina del procés més endavant. Però amb Convergència assetjada i els ciutadans sense Govern, pendents d’unes inacabables negociacions per investir Mas, i pendents del resultat de les espanyoles amb Mas sense investir, la repetició d’unes eleccions és una molt mala idea, per dir-ho suaument. Necessitem un Govern que treballi per a la gent, ja.

No es tracta de girar la cara als casos de corrupció, però sí de posar en un plat de la balança casos de corrupció i a l’altre, un projecte de país que ha significat una quantitat d’esforços sostinguts en el temps de milions persones, un moment únic en la història del país.

Hem d’exigir-nos la perfecció, però hem de tenir la humilitat de saber que, com a país i com a societat, no som ni serem mai perfectes. I els adversaris del procés han de saber que qui usa l’estat en benefici electoral no està en condicions de donar lliçons.

Mirin, el procés és aquí per quedar-s’hi. D’una forma o una altra, la reclamació d’una millora substancial del poder polític de Catalunya ja no marxarà. El fil de la sobirania no es trencarà. Ara, aquest fil del procés que ho aguanta tot, aquest, sí que es pot trencar. Ara hem de decidir si deixem que l’estirin fort per aquí i per allà o si creiem que val la pena impedir que no es trenqui.