Els CDR davant la resposta a la sentència
BarcelonaL'ARA pren avui la decisió excepcional de publicar una entrevista amb un col·lectiu, els membres de la coordinadora nacional dels CDR, sense revelar les seves identitats. Ho fem, òbviament, després de prendre totes les mesures per assegurar la seva autenticitat i per l'innegable interès informatiu que té després de la detenció de nou dels seus membres acusats de planejar accions violentes i a les portes de la sentència del Procés.
Des d'aquest punt de vista, considerem de màxima importància el pronunciament explícit en contra de la violència de la cúpula dels CDR, que arriben a dir, en referència a les detencions, que "en els termes en què s'ha basat el darrer muntatge policial, que parla d'explosius i de posar en risc la vida d'altres persones, en cap cas el col·lectiu avalaria l'acció". En un moment en què algunes forces polítiques i mitjans de comunicació malden per identificar l'independentisme amb el terrorisme dibuixant paral·lelismes inexistents entre la situació que es viu a Catalunya i el que va passar a Euskadi quan ETA va estar activa, és molt important deixar clar que el moviment és i serà pacífic i no-violent, tal com va reconèixer el mateix Miquel Iceta, líder el PSC, en una entrevista a l'ARA dimecres.
També és rellevant llançar aquest missatge en vigílies de la sentència del Procés, que, si es confirmen els pitjors auguris, serà un moment d'alta emotivitat i gran indignació per a una part molt significativa de la societat catalana. Aquesta indignació s'haurà de fer evident a través de l'exercici de drets fonamentals, com el de manifestació o el de vaga, que són vies legítimes (i legals) de protesta. La resposta a la sentència és previsible que sigui massiva i és desitjable que mantingui l'esperit cívic, és a dir, que segueixi com sempre els paràmetres pacífics que han caracteritzat el sobiranisme, evitant caure en la trampa dels que busquen una excusa per arrasar l'autogovern i per estendre el perímetre de la repressió. Per això tots els col·lectius implicats en les mobilitzacions, des de les entitats com l'ANC o Òmnium Cultural fins a col·lectius anònims com els CDR o Tsunami Democràtic, haurien d'evitar entrar en el terreny absurd de competir per veure qui la fa més grossa i actuar de forma coordinada i intel·ligent.
Són les accions inatacables des del punt de vista democràtic, com ho va ser el referèndum de l'1-O, el que situa el sobiranisme en una posició d'avantatge i de connexió amb la majoria ciutadana. En canvi, iniciatives com la de llançar fems a les portes dels jutjats, que van portar a terme alguns CDR el mes de febrer passat, difícilment ajuden a sumar suports o simpaties. L'important és que ningú pugui entelar el que ha estat una de les principals banderes del moviment independentista, i que el que es faci contribueixi a acostar una solució que passi per un referèndum. Esperem, en qualsevol cas, que arribi un dia en què no calgui publicar entrevistes anònimes perquè ningú se senti amenaçat per la repressió de l'Estat.
