La compra de material sanitari, "l'infern" del qual ningú no vol parlar

BarcelonaL’últim dilluns de març s’aixeca amb fred i pluja. A les portes de les Urgències maternoinfantil d’un gran hospital de Barcelona, un alt càrrec del sistema sanitari català manté una conversa telefònica: "Tinc 800 llits per repartir i tres respiradors dels bons", diu. Són dies de molta feina i tothom treballa a la primera línia. Els hospitals estan ampliant instal·lacions en pavellons i poliesportius per acollir malalts de covid-19. A l’altre costat de la línia telefònica l’interlocutor s’alegra, se suposa, de la notícia. "No pateixis, quan tot això acabi m’ho pagues amb un bon entrecot!", li respon el gestor, que encara no ha perdut el bon humor malgrat la situació.

L’abastament de material sanitari a hospitals, residències i centres d’atenció primària ha sigut, i és, un dels grans reptes d’aquesta crisi sanitària. De cop, els proveïdors habituals es van veure desbordats i no podien satisfer l’elevada demanda mundial de mascaretes, bates impermeables, guants o ulleres antiesquitxades, però tampoc de respiradors o tests de diagnòstic. Molts fabricants ja van començar l’epidèmia sota mínims i els hospitals catalans ja van alertar, de bon principi, de la falta d'estoc. Els més perjudicats són els professionals sanitaris, que treballen al peu del canó i necessiten els equips de protecció individual (EPI) per protegir-se del virus. El consum d’aquest tipus de material sanitari s’ha multiplicat per sis. "En situació normal en una setmana en consumiríem entre 500.000 i 600.000 unitats, i ara ja estem en els tres milions", explica Sara Manjón, directora de l’àrea de professionals i organitzacions del Servei Català de la Salut (CatSalut).

La competència per la compra de material va obrir una guerra política entre l'Estat i la Generalitat que, en realitat, no ha sigut tal. La centralització de les compres de material que va establir el govern espanyol ha quedat, a la pràctica, en paper mullat, i les comunitats autònomes han pogut continuar comprant pel seu compte. Malgrat el rèdit polític que se li hagi volgut treure, les confiscacions de material van ser "qüestió d’hores", i els responsables del Servei Català de la Salut encarregats de la gestió de material reconeixen que no ha sigut un problema real, ja que, després de veure el desgavell que suposava, l’Estat va optar per deixar en un calaix la directriu centralitzadora. “Al principi va semblar que sí, però no hi ha hagut una centralització i, més enllà de l’anècdota que arribi alguna mercaderia a Madrid i s’aturi allà, això no ha sigut un problema”, admetia Manjón a l'ARA. Continuen arribant comandes de l’Estat però molt poques. Segons el Govern suposen només un 10% del total. "Si haguéssim de dependre de les seves compres estaríem fatal”, afegeix Manjón.

Més complicada, en canvi, ha sigut la gestió centralitzada de la compra de material sanitari a Catalunya, on els primers dies de la pandèmia es va crear expressament una central de compres per a l’adquisició "del material extraordinari" per combatre el coronavirus. Els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), com Bellvitge o la Vall d'Hebron, ja estaven acostumats a comprar a través d’una plataforma comuna –Logaritme–, ja que així ho han fet sempre, però no els hospitals concertats, que han comprat sempre de manera autònoma i que, de cop, van veure com perdien capacitat de decisió i d’autogestió. "Ha sigut duríssim, un infern", reconeix un cap de compres i logística d’un hospital de Barcelona. "La logística s’ha complicat molt amb la central de compres, no saps ben bé què reps cada dia i t’arriba el que decideix un altre". Ho corrobora la cap d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, Mireia Puig: "Els hospitals tenen experts que validen el material i decideixen què comprar, i hem perdut aquesta capacitat perquè el que ens arriba potser no és el material que tu hauries comprat".

Tampoc de la qualitat desitjada. Hi ha hagut productes subministrats per CatSalut que no han sigut "els idonis" o "adequats". "Ens van arribar mascaretes FFP2 d’Ucraïna que no complien els criteris ni les garanties FFP2 i les vam haver de fer servir com a mascaretes quirúrgiques. Això ha passat", diu Puig. A més, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, denuncia que han aparegut "empreses de les quals no se sap la fiabilitat ni els orígens". Altres han aprofitat per disparar els preus. Hi ha mascaretes que s'arriben a vendre a un 400% més del seu preu habitual al mercat. "I hi ha gent que està fent aplec de material i estraperlo", afegeix.

Parlar de la compra i distribució de material sanitari és trepitjar uns quants ulls de poll. Bona prova d'això és que cap dels responsables de logística i compres dels hospitals contactats per aquest diari –des del Clínic fins al Sant Pau, passant per l’Hospital del Mar, la Vall d'Hebron, Bellvitge o Granollers– ha volgut parlar-ne obertament. "Se’ls escalfaria la boca", "estan superats per la situació", "ningú no vol criticar la Generalitat ara mateix", "al ser un tema delicat no en volen parlar" són alguns dels arguments esgrimits. La centralització de les compres ha comportat, sobretot a l’inici, dies "de molta angoixa", perquè "arribava menys del calia, i això que es demanava el just i necessari", diu Mireia Puig. "La Generalitat ha estat sobrepassada, sobretot fa quinze dies", reconeix Padrós.

Proveïdors que no serveixen

El CatSalut sosté que la central de compres no substitueix en cap cas les compres que puguin fer els centres, que teòricament poden continuar comprant a través dels seus canals habituals. "Però com que el mercat està tan malament, els mateixos centres han tingut problemes per adquirir material i el que havia de ser extraordinari [la compra centralitzada] s’ha convertit en gairebé ordinari", explica Sara Manjón, que diu que l’objectiu de les compres unitàries és tenir més força en un mercat competitiu en què tothom està comprant els mateixos productes alhora i al mateix fabricant mundial, la Xina. "El material està arribant però amb retard, perquè el problema també és de transport. La Xina s’està protegint, hi ha molts controls i s’està restringint la sortida d’avions", al·lega.

Si bé sobre el paper els centres poden continuar comprant als seus proveïdors ordinaris, molts els han deixat de servir. "S’ha obligat alguns proveïdors a requisar material i no l’he pogut comprar perquè, per designació de la Generalitat i de l’Estat, havien d’entregar-los el material a ells", explica el responsable de logística i compres d’un dels hospitals de Barcelona. La cap d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau explica que ells han tingut durant dies uns respiradors aturats a la duana –no se sap per ordre de qui– que no han arribat mai. Finalment n’han pogut adquirir uns altres per altres vies. La Generalitat, però, no té constància que hi hagi hagut productes retinguts en duanes o ports: "Que s’hagin endarrerit una mica, sí". També nega que la compra centralitzada hagi sigut un "desgavell", com molts sanitaris han denunciat públicament. "El que és caòtic és la situació que estem vivint, perquè és excepcional i perquè que un centre no sigui capaç d’abastir-se amb les seves comandes ordinàries ja és caòtic. No crec que la central de compres hagi creat més caos. Una altra cosa és que els volums que servim no siguin els desitjables", admet Manjón.

La majoria d’hospitals s’han espavilat també pel seu compte i han obtingut mascaretes, bates o ulleres a través de donacions d’empreses i de particulars, i la comunitat xinesa també ha donat un cop de mà i ha fet d'intermediària a través dels seus contactes o ha proporcionat material directament. Sant Pau també és un dels centres que s’estan autoproveint i està fabricant el seu propi material de protecció en col·laboració amb empreses tecnològiques. "Tenim experts en prevenció de riscos que des del primer moment sabien que faltaria material i ja estaven buscant productes de substitució", diu Puig, que no comparteix les declaracions de la consellera Budó aquesta setmana al Parlament assegurant que la falta de material dels centres "no es podia preveure" els mesos de gener i febrer. "Es podia haver fet una previsió. Des del moment que el virus va arribar a Itàlia era evident que també arribaria aquí. Ja podem dir missa, però tothom sabia que això passaria", argumenta. De fet, l’hospital on ella treballa ja estava comprant respiradors extres a mitjans del mes de febrer. "Però aquests compromisos adquirits ja no es van servir a l’inici de la pandèmia perquè els fabricants deien que no tenien material". De fet, algunes compres fetes a primers de març no van arribar fins dijous passat.

Ara falten bates impermeables

La falta de material s’ha suplit de moltes maneres: des d’allargar la vida útil de les mascaretes fins a posar-se bosses de plàstic sobre les bates o utilitzar respiradors de quiròfan "per sortir del pas". "Els professionals vivim molt malament la falta de material, perquè te l’estàs jugant i molts cauen per falta de protecció", apunta el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. "Cada cop estem comprant més productes i ens acostumem més a la demanda, però va creixent i no és estable", al·lega Manjón. Les bates mèdiques són ara mateix el material més buscat: "Tenim problemes perquè la seva confecció triga, per això hem buscat proveïdors locals que ens en facin, com Tèxtil Ortiz", diu.

A l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de l’Hospitalet ho han constatat. "Aquests dies de Setmana Santa els cobrirem bé, no estem desproveïts, però si no arriben bates patirem perquè no en tenim", explica Carles López, director de recursos de l’ICO, que busca donacions i voluntaris que en facin. A centres petits, com ara aquest, la centralització de les compres els ha permès accedir "en igualtat de condicions" al mercat. "Hauria sigut complicat fer cadascú la batalla pel seu compte", admet, i explica que abans de la centralització de compres es va trobar amb proveïdors que no li servien volums tan elevats de material "perquè estaven molt per sobre" del que demanava habitualment. Amb tots els seus problemes, Puig també entén la centralització de les compres com un intent de corregir desigualtats. "Un hospital està acostumat a fer compres massives i és fàcil que el proveïdor es decanti per servir primer l’hospital gran, i s’ha fet un esforç per equilibrar-ho".

Respiradors de clíniques de veterinària

Si bé ara l’arribada de material als hospitals s’està estabilitzant i ja en reben diàriament, els més damnificats continuen sent les residències i els centres d’atenció primària, que continuen sense tenir prou material de protecció individual. "Els grans hospitals van justos però en tenen, però els centres petits i les residències continuen sense EPIs, nosaltres els n'estem enviant", explica el president del Col·legi de Metges de Barcelona, un dels molts organismes que des de l’inici de la pandèmia estan recol·lectant material.

També el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) està col·laborant en el subministrament de material, però en aquest cas de material d’electromedicina. Ells han subministrat bona part del material d’hotels i pavellons medicalitzats amb els quals s’ha ampliat l’espai dels hospitals. Han fet més de 6.000 trucades a clíniques d’estètica, dentals, veterinària, centres d’oftalmologia o podologia i han recol·lectat respiradors, desfibril·ladors, llits d’hospitalització i de crítics o ecògrafs. Han reparat i adaptat respiradors per a l’ús de pacients amb covid-19 i al magatzem sempre en tenen uns quants de reserva per a casos d’emergència en què un hospital en necessita urgentment per a un pacient concret. "I el portem a una persona amb nom i cognoms", explica Joaquim Algarte, cap d’infraestructures i logística del SEM. Per recollir les peticions de tots els centres i planificar les entregues han creat un aplicatiu específic que han batejat amb el nom de Panacea i que "s’ha desenvolupat en un temps rècord". "És com si Catalunya fos un macrohospital amb zones diferents i subministrem segons les necessitats del moment. Ens assegurem que el que enviem és per a l’hospital que ho necessita ara. No podem treure-li a un hospital que ja té les instal·lacions preparades per donar-li a un altre que el tindrà guardat uns dies", indica Algarte.

Malgrat tots els esforços, "encara falta material", reconeix el CatSalut. "No estem com abans, cada cop estem millor, però no en la xifra que ens agradaria estar", conclou Sara Manjón.