La gestió sí, però els dubtes també
Cap de políticaL'enquesta que avui ha fet pública el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat confirma la tendència que havien apuntat altres com la de Gesop per a El Periódico. CiU deixa ja molt enrere el moment dolç a les urnes que la va dur a capitalitzar el descontent l'any 2010 i aconseguir 62 escons. Ara n'obtindria només 35. ERC, en canvi, és qui més suc treu de la desafecció política i econòmica i, gràcies a un lideratge fresc, al fet que es preserva del desgast de l'acció de govern i a que no l'esquitxen casos de corrupció (també cal dir-ho), s'enfila a un rècord històric en escons. Oriol Junqueras polvoritza la marca de Josep-Lluís Carod-Rovira al Parlament i també al Congrés, una cosa que semblava impensable fa només dos anys, quan els republicans van pagar penyora pel tripartit i les seves batusses internes.
L'enquesta evidencia com les opcions dures, les que parlen de forma més clara i sense ambigüitats –ERC, però també Ciutadans i la CUP–, es reforcen i, per contra, pateixen les que han estat més protagonistes de la gestió de l'autonomia i que ara mostren més dubtes sobre el procés. El PSC, que no només perdria de nou les eleccions al Congrés, sinó que seria tercera força en unes generals, es ressent del mal moment del socialisme a tot Espanya i la mala gestió política que Pere Navarro està fent del dret a decidir. CiU paga per haver de gestionar la pitjor crisi econòmica que es recorda –això també li passa al PP–, però també per les giragonses d'alguns dels seus líders. Els constants dubtes que, entorn al procés i el seu calendari, introdueix Josep Antoni Duran i Lleida –per més que després els rectifiqui o matisi en funció de quina és l'audiència– passen factura, per més que els voluntariosos dirigents de Convergència repeteixin que no hi ha marxa enrere.
Els objectius que va marcar el congrés de CDC eren clars, el programa electoral de Mas –i, per tant, d'Unió– també, i el pacte de govern amb ERC acabava d'aclarir escenaris i aportava estabilitat. El president ha mantingut el rumb en aquests sis mesos, però ara està obligat a posar ordre a casa seva i esvair dubtes si no vol acabar com Navarro. L'enquesta evidencia que la marxa enrere que busca un 'establishment' cada cop més allunyat del sentiment majoritari del país tindria un cost polític elevat per a la federació. De fet, el 78% dels electors de la federació diu que votaria sí a la independència i només el 7,9% hi votaria en contra. Els nacionalistes guanyen encara a Madrid perquè Alfred Bosch no és Junqueras i perquè la patacada de socialistes i populars és més forta que al Parlament. La crisi del bipartidisme espanyol es fa sentir.
Més enllà del resultat dels partits, el sondeig demostra que el suport que té el sobiranisme és ampli. Els partits que van votar la declaració de sobirania i que seran al pacte nacional pel dret a decidir sumarien entre 92 i 96 escons i s'acosten al llindar màgic –i democràticament inapel·lable– dels 100 escons. I quan als catalans se'ls pregunta què volen, l'estat propi és l'opció preferida per un 47%. El federalisme, aquell camí del mig que sembla cada cop més remot, se segueix dessagnant, i en un any i mig ha passat del 30 al 21%. Si avui hi hagués una consulta, ara serien ja el 55,6% dels enquestats els que votarien que sí. El no també puja i l'abstenció baixa. El dilluns, a l'ARA, explicàvem que al cinturó de Barcelona ja hi ha clima de campanya.
El canvi de cicle que va marcar la manifestació de la Diada segueix fent camí. El sobiranisme no recula, creix i ho fa amb un lideratge plural. No vol presses, però tampoc dubtes.