Cesc Gay sap fer comèdies
Quan l’olla comença a bullir, la comicitat treu fum gràcies als intèrprets
‘53 diumenges’
Teatre Romea, 4 de desembre
És bo que cadascú faci el que sap fer. I Cesc Gay ha demostrat tant al cinema com al teatre que sap fer comèdia. El seu debut teatral el 2015 amb Els veïns de dalt va ser tot un èxit. Cinc anys després, coincidint amb la presència de l'adaptació cinematogràfica d’aquell text a la cartellera dels cinemes (Sentimental), torna al Teatre Romea amb una altra comèdia de situació per riure a gust. Conserva una part del repartiment que, com sabem, és responsable d’un percentatge molt elevat de l’èxit en el gènere.
Si Els veïns de dalt mirava el món de la parella, a 53 diumenges es mira la família i, més concretament, les relacions fraternals. El Santi (Pere Arquillué) és un actor sense gaire fortuna a qui han ofert un paper en un anunci de gaspatxo, el del tomàquet que deuen haver vist a les banderoles publicitàries. És el germà petit del Víctor (Lluís Villanueva), un nou pijo molt ben casat, i de la Natàlia (Marta Marco), una professora d’universitat amb un matrimoni a punt de naufragar. Els tres germans han quedat a casa del Santi per parlar de si convé posar el pare en una residència perquè està perdent les facultats. Són tres germans acostumats a discutir i amb baralles pendents –tantes, que mai s’acaben de trobar i mai acaben de discutir del que toca– i una Àgata Roca que, a més de la narradora i amfitriona, és la dona del Santi, un espàrring sense gaire punch.
Ja tenim la situació. I tenim un Pere Arquillué que torna a ser el centre de la comèdia i que repeteix tota la gamma de recursos còmics que ja li vam descobrir, i amb la mateixa eficàcia, tot i que a vegades ha de forçar la gimnàstica facial perquè no totes les rèpliques tenen la mateixa gràcia. De fet, diria que a les dues primeres escenes són un pèl insípides, i el públic riu però sense esplaiar-s'hi, però quan l’olla comença a bullir la comicitat treu fum.
Si al seu debut teatral l’humor sexual manava del tot, en aquest 53 diumenges hi ha més elaboració temàtica i el millor humor ens ve de la mà d’una llauna d’anxoves, d’un gerro verd, d’una novel·la i d’una bombeta que cal canviar, així com per l’exagerada gesticulació dels magnífics intèrprets i l’adequada direcció de l’autor. Un altre èxit assegurat.
