La cimera per al diàleg, un primer pas
La cimera per al diàleg que aquest divendres va aplegar al Palau de la Generalitat Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, el PSC i els comuns no va oferir resultats concrets més enllà de la imatge mateixa de la trobada, però és un pas en la bona direcció. Ho és perquè representa en certa manera el retorn del PSC a un cert consens catalanista i el seu allunyament del bloc del 155. Un bloc que va formar, en un dels capítols més negres de la seva història, amb Cs i PP ara fa un any.
S'ha de valorar, doncs, com un èxit estratègic de l'independentisme, que ara intenta buscar majories més àmplies arraconant taronges i populars en un extrem del tauler polític català. És cert que aquests dos parits representen una porció de la societat no negligible, i mai s'ha de deixar d'enarborar la bandera del diàleg, però també és veritat que les enquestes mostren que no tots els seus votants donen suport a la repressió judicial contra l'independentisme i que, per tant, molts també poden formar part d'aquest 80% que reivindica Òmnium en la seva campanya. El mèrit, en aquest cas, cal atribuir-lo al president Torra, que va ser hàbil quan va acceptar la proposta inicial del PSC.
Ara bé, també cal assenyalar que la cimera representa un bany de pragmatisme i de realitat, d'assumir que amb el 47% no n'hi ha prou per fer determinats passos (tal com també ha reconegut la portaveu Elsa Artadi recentment), i que s'han de tornar a teixir consensos que vagin més enllà de l'independentisme. En aquest sentit, Miquel Iceta va ser molt clar quan va rebaixar les expectatives de pacte imminent i va recalcar que no hi ha "dreceres" i que caldran moltes reunions com la d'ahir per avançar.
Més difícils d'entendre van resultar els retrets del representant de JxCat Albert Batet cap als socialistes, sobretot perquè l'amfitrió de la trobada, el president Torra, és del seu mateix grup polític. Iceta no va enganyar a ningú i va deixar clar que el seu objectiu és fer un referèndum sobre un acord sobre autogovern, però s'hauria de valorar que la seva presència a la reunió serà aprofitada per PP i Cs per llançar les ja conegudes acusacions de traïdoria contra els socialistes.
El repte del president Torra i el vicepresident Aragonès serà, a partir d'ara, omplir de contingut aquestes reunions i trobar el mínim comú denominador d'aquest nou front partidari del diàleg i el reconeixement de les raons de l'altre contra la intransigència i la via repressiva que representen PP i Cs. La millor prova de falta de cultura democràtica la va donar el nou líder dels populars catalans, Alejandro Fernández, que va acusar de "talibans" i de "voler reescriure la història" els que volen retirar la simbologia franquista de l'espai públic. Potser s'oblida de la recent votació en aquest sentit al Parlament Europeu.
L'objectiu del president Torra a partir d'ara i fins a l'inici del judici del Procés ha de ser aplegar darrere seu el 80% de la població catalana que no està d'acord amb la presó preventiva ni amb les acusacions de violència que sustenten el delicte de rebel·lió. I això obliga a explorar el diàleg amb el PSC i amb qui calgui.
