Una ciutat, un món
La relectura de La novel·la de Ferrara o El jardí dels Finzi-Contini revela fins a quin punt Giorgio Bassani va ser un dels grans narradors del segle XX. Les seves pàgines contenen un rar equilibri entre l’èpica i la lírica, entre el conjunt i el detall. No és estrany, a més, que fos adaptat repetidament en pel·lícules, perquè el seu pols narratiu, molt visual, té alguna cosa cinematogràfica. Bassani mateix ho va reconèixer degut a la seva assídua feina com a guionista.
Giorgio Bassani pertany encara a la saga dels creadors de mons, a l’estil de Proust, Musil o Thomas Mann. En el seu cas, una ciutat, Ferrara, és el món. Així com Mann conté el seu univers en la muntanya màgica, Bassani conté el seu a la petita ciutat italiana. A Ferrara desfilen els grans fantasmes de la primera meitat del segle XX: les guerres, el feixisme, la discriminació racial contra els jueus, els prejudicis respecte a l’homosexualitat. El minúscul món de Ferrara s’ageganta per absorbir la sencera condició humana.
Tota l’obra de Bassani gira entorn d’aquest motiu. La joia, penso, és El jardí dels Finzi-Contini, en què la captura dels grans problemes existencials es fa amb una exquisidesa psicològica extraordinària. No és gens estrany que Bassani fos el gran defensor de la pintura de Morandi, ja que les seves pàgines sovint s’assemblen a les teles d’aquest últim: els objectes que viuen, les ombres que es manifesten com la cara oculta de la llum, la memòria com el regne del clarobscur.
