Les claus de l'Athletic-Barça

BarcelonaUna mala decisió d'Alves a dos minuts del final, i que ha regalat l'1-2 a Aduriz, ha esquitxat un partit que el Barça, fins al minut 88, gairebé podia presumir de ser rodó. Molt complet. Treballat. Efectiu. Però el marcador definitiu embruta una actuació que ha estat a punt de deixar l'eliminatòria encarrilada abans de passar pel Camp Nou.

Els de Luis Enrique han jugat una primera meitat d'escàndol en què han fet lluir la seva versió més fluïda, la que més impotència genera en el rival, construïda sobretot en el binomi Arda-Rakitic. L'Athletic pràcticament només ha pogut replicar en els primers minuts, abans que el Barça acabés de situar les seves peces en un taulell on faltaven Suárez i Messi. Després del descans, el domini no ha pogut ser tan insultant, perquè els d'Ernesto Valverde han buscar trencar la iniciativa visitant amb més atreviment i això ha debilitat la capacitat de circulació dels blaugranes. En aquest context, semblava que la saviesa d'Iniesta i l'equilibri que Busquets ha ajudat a no perdre, frustraria les intencions de remuntada basca, però al final ha sigut massa l'empenta local.

Davant l'absència de Suárez i Messi, Luis Enrique ha apostat per l'onze que més l'imitava, sense tocar més coses de les necessàries. Ha situat Arda Turan en el lloc de l'argentí i a Munir, en el de l'uruguaià. El Barça ha jugat el 4-3-3 de sempre, però amb els matisos que els dos futbolistes havien d'aportar pel seu perfil.

Des dels primers minuts, ja s'han vist quines havien de ser les intencions de l'equip. Arda ha funcionat com a pol d'atracció, com sovint fa Messi, però en una posició generalment més oberta que la de l'argentí. No es buscava que l'exmatalasser ocupés espais interiors, sinó que tragués de zona els defensors de l'Athletic. Els bascos, pel seu desig d'anar a l'ajuda, han caigut en el parany del turc.

La pressió de l'Athletic intentava ser alta, però ha pecat de tenir certa por, com si el 6-0 hagués afectat la confiança dels locals. Amb tot, el Barça ha trobat sortides de pilota còmodes, sobretot en el carril exterior amb Alves i Arda.

I si ha funcionat ha sigut, en bona part, per la bona lectura tàctica que ha fet de les situacions Rakitic, que ha compensat la falta de profunditat d'Arda a l'extrem, amb moviments a l'espai constants. L'aportació del croat ha sigut decisiva per generar línies de passada i fer sostenible l'estructura de l'equip sense pecar de falta de verticalitat.

La sintonia entre els dos ha obert el camí del triomf, amb una assistència perfecta de Rakitic a tres quarts de camp perquè rematés Munir, que durant tot el partit s'ha sabut moure molt bé entre centrals. No és Suárez, però ha permès estirar les línies com acostuma a fer l'uruguaià.

El 0-1 ha donat confiança a un Barça que estava molt ben posicionat sobre la gespa. Còmode, segur. Gens afectat per les baixes que patia. Rakitic ha seguit generant espais i línies de passada amb la seva mobilitat, facilitant la feina als seus companys.

El Barça només havia de tenir la pilota i trobar, amb paciència, la zona més lliure. Els canvis d'orientació han sigut una constant, fent bascular defensivament un Athletic que no tenia més remei que anar reculant.

Defensivament, a més, l'equip intentava mantenir la línia el més amunt possible per bloquejar la principal amenaça de l'Athletic, el seu joc directe. Els bascos, excepte en l'acció del segon 12 de partit, pràcticament no han pogut trobar cap acció sobre la pentinada d'Aduriz.

I, en bona part, això ha sigut possible per la vigilància endarrerida de Piqué, sempre atent per saltar a la cobertura sobre aquest desplaçament llarg dels de Valverde.

En la segona meitat, l'escenari ha canviat. Al Barça se li ha complicat més la sortida de pilota, perquè l'Athletic ha avançat les línies per pressionar més a dalt. Piqué i Mascherano ja no sortien tan còmodes. És cert que Iniesta i Busquets han dominat l'escenari a camp propi, aliens a la pressió que patien, però malgrat tot, als blaugranes els ha costat fer-se amb la possessió de la manera com l'havien dominada en els primers 45 minuts.

L'Athletic ha aconseguit el que volia: trencar la dinàmica (gairebé monòleg) dels blaugranes i revolucionar el partit. Portar-lo a les pèrdues, al descontrol. L'efecte d'Arda Turan a la banda ja no era efectiu, l'equip ja no tenia prou pilota per trobar al turc com a punt de seguretat. I en aquest context, a Luis Enrique se li ha fet necessari afegir un element que pogués aprofitar-se dels espais a l'esquena de l'equip basc, i ha optat per Aleix Vidal.

L'aposta no ha millorat les prestacions ofensives d'un Barça que ja només podia competir el partit que estava provocant l'Athletic. Els bascos s'han abocat, mirant de ficar-se en l'eliminatòria, i han acabat de trobar el premi al minut 43, quan una mala decisió d'Alves, que ha prioritzat la sortida de pilota controlada al refús fàcil, ha habilitat Aduriz per retallar diferències (1-2) i donar emoció al partit de tornada.