Les claus del Barça-Athletic

BarcelonaAmb 87 minuts al davant, sembla excessivament simple resumir el Barça-Athletic en un error de càlcul d'Etxeita. Però l'expulsió de Gorka Iraizoz derivada de la mala protecció de la pilota del central basc, amenaçat per un Suárez tossut a caçar una passada aparentment massa llarga d'Aleix Vidal, ha obert el camí de la golejada al Barça. Ja no només per l'1-0 amb què s'ha seguit jugant, sinó perquè, en veure's amb 10, l'equip d'Ernesto Valverde ha hagut de renunciar als seus plans de pressió alta i esperar ficat a un pam de la frontal de l'àrea. I no és el que volia fer al Camp Nou.

L'onze contra deu que s'ha jugat des del minut 85 ha convertit un partit que s'esperava disputat, en una plàcida possessió de pilota blaugrana, a l'espera de trobar l'esquerda que l'acostés al gol.

L'Athletic no ha tingut més remei que reajustar el seu dibuix en un 4-4-1, que renunciava a la pressió alta sobre la sortida de pilota de Piqué i Mascherano. Els centrals han passat de rebre amb un rival a sobre, a poder reduir metres fins al mig del camp sols en conducció.

No era el guió de partit que havia traçat Valverde, que amb Muniain encara a la gespa, amb igualtat numèrica, havia volgut defensar ben lluny de la seva porteria. Els bascos volien obligar el Barça a jugar en llarg, o a filtrar alguna passada que permetés una recuperació a tres quarts de camp.

Però res d'això ha servit. L'Athletic s'ha vist aculat al seu camp, basculant de banda a banda al ritme de combinació d'un Barça dinàmic. Els blaugranes han intentat ser ràpids en la circulació i, a part de les habituals parets sobre el carril actiu, han mirat d'activar la ruptura en la banda oposada a l'acció. Aleix Vidal i Rakitic eren els invasors de l'espai dret quan la jugada la feia recular Neymar, bloquejat al seu sector i obligat a anar enrere a través d'Iniesta.

A l'altra banda, el passador acostumava a ser Messi, amb ulls al desmarcatge de Jordi Alba o Neymar, tot i que s'ha donat menys que a l'altre costat.

De fet, l'argentí s'ha sentit especialment còmode en la seva versió més migcampista, amb companys al davant d'ell i ell a la base. Rakitic i Aleix Vidal han assumit la dosi de profunditat i amplitud que es perdia amb la presència endarrerida del 10. Que Luis Enrique l'hagi substituït al descans, fins i tot obre la possibilitat que Messi no acabés de rodar fi i triés aquesta fórmula per desgastar-se menys.

Ha sigut Arda Turan qui ha tingut la responsabilitat de fer de Messi en la segona meitat, i amb el turc el Barça ha mantingut els mateixos patrons de joc. El 3-0 de Suárez en els primers segons ha acabat d'aclarir el panorama d'un partit mort, sentenciadíssim. Tot i així, el Barça ha buscat ritme i intensitat, però prioritzant en tot moment conservar el control per no fatigar-se més del compte.

Neymar, però, ha estat incapaç de censurar-se dríblings perquè la seva capacitat de desbordar és imparable ara mateix. Sobre el desequilibri del brasiler, el Barça s'ha animat a anar endavant (així ha arribat, per exemple, el quart gol de Rakitic, i després els últims dos de Suárez), però ha patit les conseqüències en alguna pèrdua de pilota o acció no finalitzada. Amb les línies estirades i menys tensió en la primera pressió, l'Athletic ha pogut connectar amb el seu davanter, despenjat a dalt. Williams ha iniciat la dinàmica de contraatacs solitaris que, després, ha continuat Sabin Merino.

Entre tots dos, han fet córrer enrere el Barça, han provocat dues grogues delicades a Mascherano i Piqué, i han donat certa feina a Bravo. El xilè, però, ha tornat a poder mantenir la porteria a zero. I ho ha pogut fer també quan la lesió de Jordi Alba ha obligat Luis Enrique a moure peces. Ha entrat Bartra, que s'ha situat a l'eix de la defensa amb Piqué. Mascherano ha avançat la seva posició, al lloc de Busquets, que ha passat a fer d'interior, des d'on s'ha mogut Sergi Roberto (que havia entrat per Rakitic) per ocupar el lloc de lateral esquerre.