Les claus del Barça-Guangzhou

BarcelonaAlguns detalls defensius del Guangzhou ja insinuaven que, amb paciència, ordre i ritme, el Barça acabaria trencant l'engranatge xinès per plantar-se a la final del Mundial de Clubs. Tampoc semblava que la tímida amenaça al contraatac de l'equip de Scolari, amb Goulart i Elkeson a la caça d'una bona transició, fos prou perillosa per penalitzar algun error blaugrana i sorprendre la concentració de Piqué i Mascherano. Però, malgrat la superioritat evident dels catalans, no ha sigut fins al minut 39, amb l'1-0 de Luis Suárez, que s'ha aclarit la semifinal a Yokohama. Des de llavors, i sense la pressió d'haver de desfer l'empat sense gols, el monòleg ha sigut molt més plàcid i el Barça ha pogut regalar-se un segon temps de domini sense ensurts, perquè el pla xinès mai ha canviat per arriscar i posar en problemes els blaugranes.

Espera contemplativa

El Guangzhou no fa el que no sap fer i s'organitza defensivament al seu camp

Amb Scolari a la banqueta i assumint el seu paper de víctima en l'eliminatòria, era d'esperar que el Guangzhou no plantegés una pressió alta i valenta. Els xinesos han deixat fer el Barça en l'inici i s'han recollit defensivament a l'altra banda del mig del camp, amb l'única consigna de tapar la passada directa dels centrals a Busquets, amb la vigilància de Goulart i la basculació d'Elkeson.

El migcentre de Badia ha intentat canviar la dinàmica en algun moment, incrustant-se entre centrals per provar una sortida de tres que buidés la zona central. Tampoc ha fet falta insistir-hi molt, perquè una bona basculació ja habilitava les conduccions de Piqué pel carril dret.

Scolari també ha intentat complicar la possessió del Barça a través de marcatges individuals, per dificultar la capacitat blaugrana de trobar algun jugador lliure en la zona central. Ja fos Rakitic o Iniesta els que buscaven els espais a l'esquena, o ja fossin els laterals Alba o Alves els que s'incorporaven, sempre hi havia un xinès que els perseguia. També tenia una marca a sobre Sergi Roberto, que buscava aparicions per dins, o Munir o Suárez quan es despenjaven de la línia defensiva per baixar a rebre.

L'aposta ha resultat efectiva en la primera mitja hora, perquè ha embrutat la circulació de pilota blaugrana i ha provocat alguna pèrdua de pilota que ha obligat l'equip a córrer enrere.

Però, com que les transicions han sigut pràcticament un miratge, l'aposta de seguida ha acabat sent més aviat contraproduent per al conjunt xinès, que s'ha vist desajustat en el seu replegament inevitable. Sense pilota, el Guangzhou només ha pogut recular i, entre tanta persecució, s'ha vist enfonsat a la seva àrea amb relatiu desordre.

Buscar un forat pel mig

El Barça s'encalla en la zona central però aconsegueix trobar ocasions

La defensa xinesa s'ha mantingut convençuda en el seu pla, sobretot perquè el Barça queia en el parany de buscar el forat per dins tot i que no hi havia espai. Tots els moviments blaugranes s'han abocat al carril central i això ha facilitat la feina sense pilota del Guangzhou. En aquest context, el millor recurs ha sigut el que mana el manual: el xut llunyà, única possibilitat d'arribar a porteria entre tant defensor. De l'intent de Rakitic, Suárez ha construït l'1-0 d'un refús. El segon gol, ha vingut de l'altre camí imaginable en un entorn tan taponat: una passada lleugerament picada per esquivar el mur. La visió d'Iniesta i el talent de l'uruguaià ha servit per consumar el 2-0 i matar el matx després del descans.

A la segona meitat, de fet, la dinàmica de joc del Barça ja era diferent i no només per tenir un gol d'avantatge. Els blaugranes han netejat la zona central per trobar més espais per combinar. Rakitic i Iniesta han estirat menys la seva posició, no han buscat tantes recepcions a l'esquena i han fet possible que existís més espai per als moviments d'aproximació de Suárez i Munir. Han baixat a rebre per activar els migcampistes amb un senzill toc de cara. A més, Sergi Roberto ha renunciat als moviments interiors i, amb disciplina, ha mirat d'estirar el camp amb una posició més oberta, més d'extrem. L'estructura era efectiva i ha acabat de trencar la teranyina asiàtica.

Agafar un tercer gol de marge relativament d'hora ha acabat de calmar el partit i ha permès fer canvis i gestionar el marcador (i l'autoestima dels jugadors, com Piqué, motivat en fer un quart gol) sense que apareguessin els fantasmes del València i el Deportivo.