Les claus del Barça-Roma
L'espai a l'esquena de la defensa italiana treu la versió més vertical d'un Barça que torna a deixar sense resposta al rival
BarcelonaQuina relació té el partit immediatament anterior en l'execució del següent? I quina té un duel de la primera volta, en l'enfrontament de la segona? De vegades pot ser que no gaire, que cada tècnic mantingui el seu pla sense deixar-se condicionar pels inputs més recents, però la sensació en el Barça-Roma és que Rudi Garcia ha ajustat la seva proposta per no repetir els errors del duel a l'Olímpic i del clàssic del Madrid. I els retocs no només no li han servit per oposar resistència, sinó que l'han abocat al carreró sense sortida de no poder respondre de cap manera a l'insultant domini blaugrana. Els de Luis Enrique han tornat a gestionar amb solvència el ritme del partit, del minut 1 al 90, adaptant-se a un context que els ha requerit la seva versió més vertical, més directa a barraca. Tot, però, sense perdre mai el control del matx, ni tan sols amb els canvis de Busquets, Piqué i Sergi Roberto.
Bloc alt
La línia defensiva del Roma ha deixat molts metres a la seva esquena
En el partit a terres italianes, el Roma s'havia enfonsat a tocar de la seva àrea. Pràcticament no va voler pressionar el Barça en la sortida de pilota i va esperar-lo a camp propi, ben recollit. Al Camp Nou, però, la intenció ha sigut radicalment diferent i els visitants han sortit amb les línies avançades. El dubte és si el canvi d'idea venia provocat per la relectura del partit d'anada o per la necessitat de no concedir tants espais entre línies al Barça com havia deixat el Madrid de Benitez dissabte. La línia defensiva blanca no reduïa distàncies amb els migcampistes i el Roma va voler posar-hi remei.
Però la idea ha acabat sent un salt al buit. I el Barça ha sabut llegir-ho ja des de l'alineació, amb Sergi Roberto i Rakitic com a principals amenaces des de segona fila. Els blaugranes han interpretat el matx a la perfecció i han assaltat l'espai a l'esquena de la defensa des dels primers compassos. Els moviments en ruptura han sigut constants, dels interiors però també dels davanters. El posseïdor sempre tenia una o dues opcions que corrien a l'espai.
De fet, el primer gol ha vingut justament d'un moviment en ruptura. Però, després de diversos fores de joc, ha acabat sent el desmarcatge d'un home que arrencava des del darrere (Alves) el que trenqués la línia, com marquen els manuals.
Ordenar l'inici
Busquets baixa per aclarir la sortida més oberta de Piqué i Vermaelen
L'escenari era molt còmode per al Barça, que anava trobant alternatives ofensives per ferir el Roma. Que el marcador s'hagi trencat aviat ha desfet els possibles fantasmes que podrien haver pesat del record espès del partit de la primera volta. A més, la sortida de pilota era clara i segura, i la tímida basculació de Dzeko a dalt no inquietava en la fase inicial. Per si de cas, Busquets ha baixat per provocar una sortida de tres que exagerés la superioritat. Contra un únic punta no semblava necessari que ajudés el migcentre, però el tres contra un ha permès que els centrals (Piqué i Vermaelen) tinguessin una sortida oberta molt neta. Com que els interiors buscaven els espais profunds amb moviments en ruptura, no bloquejaven l'espai interior que quedava lliure per a la conducció dels defenses.
Sobre una possessió segura, el Barça sempre ha trobat Busquets en situacions d'avantatge.
El marcatge que els migcampistes italians havien de fer sobre la mobilitat de Rakitic i Sergi Roberto, ha acabat d'aclarir-li el panorama al de Badia, la primera peça que Luis Enrique ha reservat de cara a la segona meitat amb el 3-0 al marcador. Les funcions de Samper han sigut idèntiques, encara que el Roma s'ha tornat més agressiu després del descans.
Intensitat defensiva
Quan el Roma fa un pas endavant, topa amb un Barça concentrat
Però és que als italians no els ha ajudat la pausa. Tot i que han sortit a la represa amb millors intencions defensives, concedint menys facilitats a la seva esquena i millorant el seu salt a la pressió, han quedat ofegats per la intensitat blaugrana sense pilota. Els de Luis Enrique continuen fent del seu pas endavant quan el rival recula, el seu principal motor. La línia defensiva avança metres, els migcampistes se senten segurs per escudar els davanters, que van a la pressió amb ferocitat.
El Roma no ha sabut com moure la pilota quan l'ha recuperada i pràcticament no ha pogut connectar amb les peces de dalt. El factor referència de Dzeko no servia en el joc directe i la velocitat d'Iturbe ha aparegut quan ja era massa tard per fer gaire més que pessigolles.