Les claus del Barça-Sevilla

BarcelonaL'ensurt del gol de falta de Banega als dos minuts ha avisat que seria una final amb resistència. Dues genialitats de Messi, també de falta, han semblat aclarir la Supercopa d'Europa però que el Barça encara estigui amb ritme de pretemporada, fresc a estones i funcionant a ratxes, ha complicat, i molt, el partit. El dinamisme amb què els blaugranes l’han domat al primer temps per fer-se'l seu ha fet miques l'empenta d'un Sevilla dubitatiu en defensa, però l'orgull andalús a la segona meitat ha allargat l'espectacle quan el 4-1 augurava un passeig del Barça a Geòrgia. Trencar i estirar el matx semblava que hauria de ser més contraproduent que beneficiós per a Emery, amb el Barça conservant el triomf a mitges entre la cavalcada al contraatac i el seny posicional, però als de Luis Enrique els ha faltat contundència defensiva en accions clau, com durant tot l'estiu, i ha hagut de necessitar la pròrroga per endur-se el títol. Ha necessitat –¿per últim cop?– Pedro.

Contemplació andalusa

La defensa del Sevilla no frena el joc interior blaugrana

Ignorant la badada inicial, el Barça ha mirat de fer el seu joc i s’ha desplegat amb valentia per ocupar posicions profundes i estirar el rival. El Sevilla, que fins i tot abans de veure's per davant en el marcador tenia decidit esperar al mig del camp, ha quedat atrapat en el dilema d'on intensificar la pressió per incomodar la circulació de pilota del Barça.

Suárez feia la feina fosca d'atraure enrere tota la línia defensiva andalusa, fixant-la ben a prop de la frontal de l'àrea.

Per fora, Alves i Mathieu avançaven metres per mirar de rebre a la zona dels migcampistes, a l'esquena dels extrems adversaris. A partir d'aquí, Messi i Rafinha sincronitzaven el seu moviment cap a dins amb Iniesta i Rakitic, generant una momentània acumulació d'homes a l'eix central que esquerdava el Sevilla.

Els d'Emery s’han passat tot el primer temps sense saber com controlar aquest ball de moviments de fora a dins, de dins a fora, i no han pogut evitar que aquest Barça multiplicat trobés recepcions interiors de qualitat, sobretot als peus de Messi, Rakitic, Iniesta i Suárez.

Al segon temps, però, el salt al mig de Krychowiak, que havia patit com a improvisat central, i el pas endavant dels laterals ha donat més agressivitat defensiva al Sevilla, que ha pogut frenar abans la progressió blaugrana.

Ordre i intensitat

Els problemes ofensius compliquen la pressió al Barça

La falta de ritme competitiu justifica parcialment la baixada d'intensitat del Barça al segon temps, però ha sigut més aviat el bloqueig ofensiu el que ha començat a canviar el partit. El Sevilla ja no esperava tan enrere quan el Barça connectava la passada exterior, ja fos a Alves, Rafinha o Messi, i la jugada havia de trobar altres camins per rondar la porteria de Beto. El caos que provocava la desesperació sevillista, a més, ha temptat amb contraatacs que han desestructurat el Barça. La transició defensiva, controladíssima al principi, ha anat sent cada cop menys efectiva i el Barça ha perdut ritme de joc.

Ha començat a anar a remolc, tot i sentir-se igualment dominador, malgrat que a la pròrroga l’actitud del Sevilla ha tornat a ser contemplativa.

Falta d'entesa

Mathieu i Mascherano repeteixen desajustos per l'esquerra

I en el joc d'àrees que en altres moments fa sentir poderós el Barça de Messi, l’ha fet vulnerable pels constants desajustos defensius que ha patit. En la línia exhibida durant la pretemporada, els de Luis Enrique han controlat malament les jugades de remat del Sevilla, sobretot per la falta d'entesa entre Mascherano, massa impulsiu, i Mathieu, apàtic en el marcatge. La parella no ha estat castigada al primer temps, però sí en el segon, quan el 4-2 ha obert el camí de la remuntada i esperança andalusa.