El Suprem tracta la inhabilitació del president Torra, CaixaBank i Bankia es fusionen avui i els promotors del vot de censura al president Bartomeu estan a punt d’assolir l’objectiu: les claus del dia, amb Antoni Bassas (17/09/2020)

Bon dia des de l’ARA. És dijous, 17 de setembre del 2020. Continua la calor. A l'oest, la baixada de la temperatura es començarà a notar demà, però a la costa ben bé fins diumenge no serà perceptible. Avui serà un dia més enterbolit però sense pluja; demà a la tarda i nit, una tongada de ruixats acabarà afectant moltes comarques.

1. El Tribunal Suprem celebra avui una vista en què estudiarà el recurs del president Quim Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació per desobediència, per no haver acatat l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar a temps en període electoral una pancarta i uns llaços grocs en favor dels presos polítics.

El Suprem ha de decidir ara si confirma la inhabilitació, tal com sol·licita la Fiscalia. Sembla que el Suprem no comunicarà avui, quan s'acabi la vista, què decideix, sinó un cop es dicti la sentència. El president, avui, s'asseurà entre el públic i no hi intervindrà, perquè només ho poden fer els seus advocats, que invocaran el dret de la llibertat d’expressió i al·legaran la "desproporció" que suposaria destituir un president per haver-se negat a retirar una pancarta.

Mentrestant, avui és notícia el debat al Parlament, on tots els grups parlamentaris, amb l’excepció de Cs, van explicitar de manera més o menys vehement que eren partidaris d’anar a les urnes immediatament. També ERC. El president va respondre això a Miquel Iceta: “Vostè m’ha demanat eleccions, senyor Iceta. Pregunti als pares i mares que ara porten els nens a l’escola si la seva gran preocupació són les eleccions a Catalunya. O als autònoms que s’han quedat sense subsidi. O als comerços que han tancat. O a la gent que treballa als hospitals de Catalunya. O als mestres que comencen el curs. A tots aquells que no cobren l’ERTO o que l'ingrés mínim vital, ves a saber quan el cobren, si la seva gran preocupació són eleccions a Catalunya”.

Des d’Esquerra, així li va contestar el portaveu, Sergi Sabrià: “No podem permetre que els tribunals ens deixin un Govern decapitat, sense rumb. No podem ser electoralistes i pensar en la reconstrucció d’un partit. Perquè tots sabem que quan hem anat bé és quan hem anat junts. Que quan ens hem posat d’acord és quan el país ha avançat…”

Per cert, l’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, va declarar ahir al jutge per haver-se negat a respondre a Vox durant el judici del Procés i va argumentar que ho havia fet perquè “el feixisme no pot entrar a cap institució”.

I el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, vinculat a les Nacions Unides, ha replicat a Espanya que la resolució que va adoptar el 2019 en què demanava la llibertat dels presos independentistes és vàlida.

2. Però mentre l’Estat combat l’independentisme, a Madrid l’independentisme vol fer política.

Si la predisposició d'Esquerra era coneguda –va permetre la investidura de Pedro Sánchez a canvi de la taula de diàleg–, ara JxCat també fa el pas. No només els quatre diputats del PDECat, sinó els vuit membres del grup escollits el 10-N. Així ho va manifestar ahir la portaveu al Congrés, Laura Borràs, que, acompanyada de Ferran Bel –del PDECat–, i després de reunir-se amb la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, va garantir la “unitat” dels vuit diputats en la possible negociació. “Hem de fer política”, va afirmar.

3. Us recomanem la crònica de la nostra corresponsal a Brussel·les, Júlia Manresa Nogueras, que va ser testimoni dels discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, davant l’Eurocambra. “Cap gran novetat però sí una vella conclusió: la Unió necessita més competències”.

Però mentre la Unió Europea i von der Leyen s’aclareixen, una setmana després de l’incendi que va arrasar el camp de refugiats de Mória, a l’illa grega de Lesbos, la majoria dels 13.000 homes, dones i criatures que hi malvivien continuen a la intempèrie, tirats en aparcaments i carreteres, sense prou aliments ni aigua potable i en una zona encerclada per la policia i grups d’extrema dreta que dificulten l’accés a la premsa, les ONG i els advocats. “A la nostra clínica hem vist malalts crònics que han perdut la medicació, criatures de pocs dies exposades tot el dia al sol i sense prou menjar. I sense prou menjar ni aigua, les mares no poden alletar els nadons”, explica per telèfon des de l’illa Dora Vangi, de Metges Sense Fronteres.

De debò que el problema de la UE és de competències o és d’incompetència? I de falta de voluntat política?

4. A Catalunya, només un de cada 200 col·legis té algun grup confinat. Hi ha 27 escoles afectades, 126 positius entre alumnes i professionals i 801 en quarantena el tercer dia de curs. I un aclariment del departament de Salut: només s’han d’aïllar de manera preventiva els infants pendents dels resultats que s’han fet una PCR perquè són sospitosos, ja sigui per haver estat en contacte amb algun positiu o per tenir símptomes. Els infants que es facin proves als cribatges massius no s’han d’aïllar.

Mentrestant, es pot parlar de caos sanitari a Madrid. Tenen un risc “exponencial” de rebrot de covid-dinou quatre vegades més alt que el de Catalunya i el govern de la comunitat s’està veient obligat finalment a prendre mesures dràstiques per aturar la transmissió comunitària de la pandèmia, com ara confinaments selectius de les zones amb més incidència del coronavirus.

A Catalunya, ahir el departament de Salut va aixecar la limitació d’aforament a bars i restaurants de 26 municipis del Segrià.

L’impacte econòmic de la pandèmia és profund en el turisme, i els hotelers de Barcelona han demanat un rescat amb diners públics de 450 a 500 milions d’euros, com a mínim, per superar el pitjor exercici des de la Guerra Civil, segons va explicar ahir Jordi Mestre, el president del Gremi d’Hotels. Mestre va remarcar que fins ara han aguantat gràcies als ERTO i els crèdits ICO, però va assegurar que el sector ja no es pot endeutar més i per això demana el rescat.

I, a causa del virus, la Sagrada Família no s’acabarà el 2026. Les obres es reprendran d’aquí a uns dies, després de sis mesos d’estar aturades, amb l’objectiu de culminar la torre de la Mare de Déu l’any que ve. Els materials ja s'han comprat i amb els diners d’anys anteriors ja previstos, per això asseguren que es podrà assumir el cost d’aquesta part, que ja és visible i que té 138 metres d’alçada. L’únic compromís és no interrompre més les obres i assumir que avançaran a un ritme molt més lent. “Si no l’acabem el 2026 serà el 2030, però les obres no s’aturaran”.

5. I expliquen l’Àlex Font Manté i l’Albert Martín que la data d’avui passarà a la petita història financera de Catalunya i d’Espanya. Els consells d’administració de CaixaBank i Bankia es reuniran per aprovar la fusió de les dues entitats. La nova CaixaBank serà el primer banc minorista d'Espanya i la desena entitat més gran d’Europa. La nova CaixaBank, amb president basc i conseller delegat madrileny, hauria d’estar a punt els primers mesos del 2021.

6. I avui també pot ser un dia històric per a la vida social del Barça. Aquest migdia s’acaba el termini per presentar les firmes dels socis per demanar un vot de censura al president Josep Maria Bartomeu. Calen 16.500 firmes i els impulsors de la moció han anunciat aquest mateix matí que ja en tenien 16.250, o sigui que ho tenen a tocar. Un cop rebudes, el club les ha de validar.

Mentrestant, el Barça va guanyar el Girona per 3 a 1, en un altre amistós de pretemporada i amb dos gols de Messi.

Fins aquí les claus del dia. Tornem d’aquí uns minuts amb l’anàlisi de l’actualitat.