Les claus del Barça-Espanyol

BarcelonaDurant molts minuts, el segon derbi de la cadena de gener ha estat a punt de jugar-se sobre el patró idèntic del duel de Cornellà. De fet, la primera meitat pràcticament ha sigut idèntica a la de fa quatre dies, fins que Messi (amb l'ajuda d'un Iniesta comandant) ha reaccionat a l'inicial gol de Caicedo per capgirar el marcador. I sobre el resultat, el Barça s'ha sentit prou còmode per dominar el partit i dur-lo al que més li convenia. Abans, s'havia perdut en batalles arbitrals que l'han allunyat del joc.

Ha costat que el partit agafés ritme. La proposta de l'Espanyol ha tornat a tenir la valentia de la Lliga i Galca ha plantat el seu equip ben amunt, decidit a incomodar la sortida de pilota blaugrana des del començament. La missió, com fa quatre dies, era blindar Busquets i Iniesta.

I amb Caicedo tapant l'accés al segon central, Gerard Moreno vigilant la passada sobre Busquets i Hernán Pérez i Marco Asensio, amb l'empenta dels pivots Diop i Abraham, condicionant la passada al lateral o a l'interior, l'Espanyol ha bloquejat les principals sortides de pilota del Barça. A més, obligava a prendre riscos a Piqué, que no ha trobat en Arda Turan el soci més familiaritzat amb els mecanismes col·lectius per trobar refugi.

L'excel·lent organització defensiva ha regalat a l'Espanyol l'acció del 0-1. Alves, ofegat, s'ha jugat una passada impossible que Marco Asensio ha robat per executar un dos contra dos letal. La maniobra de Caicedo, amb finta sobre Mascherano, ha sigut genial.

Amb pilota, a més, l'Espanyol tenia les idees clares. Quan treia de porteria Pau López, ha avançat les línies per estirar la pressió del Barça. La intenció, però, no era iniciar en curt sinó llançar al salt de cap de Marco Asensio i Gerard Moreno. La zona d'Alves, a priori la més vulnerable per competir la pilota aèria.

Això ha donat oxigen al pla periquito. El resultat no ha fet més que alimentar el seu convenciment. De fet, en la millor fase del partit per a l'Espanyol, els de Galca han intentat atacar amb molts efectius. La situació d'un contra un al darrere ha donat algun problema a Jordi Alba, sobretot, però ha acabat sent més aviat un inconvenient per als mateixos blanc-i-blaus. Sobre la pèrdua, el Barça ha pogut córrer i s'ha tret de sobre l'angoixa inicial.

Però les faltes, les protestes, les empentes han impedit que el partit agafés volada. L'objectiu era més provocar el rival, que dominar-lo.

Al descans, les intencions blaugranes han canviat. L'equip ha trobat uns mecanismes millors per sortir per on volia, el sector esquerre, i això ha facilitat la progressió a l'atac. Les baixes de Caicedo i Asensio i els obligats reajustos que ha hagut de fer Galca, han debilitat la pressió periquita. En un escenari més tranquil i ja a camp propi, ha pogut brillar la versió d'Iniesta més màgica. La que havia convertit una protesta de Suárez en l'1-1, o la que ha inventat l'assistència a Messi abans de regalar el 3-1 a Piqué.

Amb tot decidit, i l'Espanyol amb nou, el Barça ha intentat segellar l'eliminatòria amb un quart gol. La verticalitat exterior guanyada amb Aleix Vidal en el lloc d'Alves ha acabat d'enfonsar enrere el conjunt periquito, vençut per falta de cames.

Neymar, fent paret amb Messi, ha acabat trobant l'escletxa que encarrila el pas a quarts de final.