Les claus del Barça-Llevant
Neymar i Messi connecten el seu talent gràcies a la precisió quirúrgica amb què l'equip es mou en pocs metres
BarcelonaQuan Luis Enrique, en la prèvia, deia que el seu Barça és l'equip del món amb més recursos per atacar contra rivals tancats a la seva àrea segurament pensava, essencialment, en la sort de comptar en la seva plantilla amb dos jugadors: Messi i Neymar. Pel seu encert de cara a porteria i la seva capacitat constant de desequilibrar en pocs metres, l'argentí i el brasiler han tornat a ser el centre de totes les mirades, l'última estació de tots els moviments. Però si els dos cracs, als quals s'ha afegit Suárez en l'última mitja hora, han brillat és per la disciplina col·lectiva, per la precisió gairebé quirúrgica amb què l'equip s'ha mogut en pocs metres, sense solapar-se, sense destorbar-se. I, sobretot, amb ritme.
D'inici, el Barça ha sortit sense davanter de referència, és a dir, sense Luis Suárez. Luis Enrique ha preferit comptar amb dos pols d'atracció oberts, més dinàmics, conscient que el 4-4-2 amb què es tancaria el Llevant deixaria pocs espais a la zona central. Busquets i els centrals demanaven la màxima profunditat als homes exteriors, Neymar i Pedro, per anar fent recular el seu rival i apropar-se a la porteria.
Però per donar sentit a les recepcions per fora de l'equip, el Barça havia imaginat diversos mecanismes de sortida de pilota per esquerdar el Llevant. La intenció era evitar que la conducció individual de Neymar hagués d'enfrontar-se amb tres rivals. Xavi, intencionadament, ha baixat un pèl més, obrint-se, per iniciar la jugada, en un moviment que portava Adriano al carril interior. El triangle es mantenia però amb diferent repartiment de posicions. Tot i que ha concretat poc, ha semblat que això ajudava Neymar a rebre pilotes i aventurar-se en solitari.
Potser per això, i perquè per dins li estava costant participar en condicions, Messi ha trigat una mica més d'un quart d'hora a buscar sensacions a la banda dreta. Pedro ha hagut de compensar-ho anant a dins, a barallar-se amb la línia defensiva, a moure-la. Agitada, Messi ha pogut trobar pilotes, com fins llavors estava trobant Neymar.
Des de la banda, Messi ha desplegat el seu ventall de possibilitats ofensives: canvis d'orientació, parets curtes, aparicions a l'esquena de la defensa per trepitjar àrea i rematar. Ha fallat un parell d'accions fins que ha vist porteria.
El Llevant no tenia resposta, estava ofegadíssim al darrere, sense cap opció de sortir al contraatac. El seu 4-4-2 ha quedat planxat a la frontal de l'àrea, incapaç d'arribar a tot. El Barça l'havia estirat en amplitud i l'havia acabat foradant en profunditat. I és que el Barça ha tingut bona mobilitat: els laterals han fet desmarcatges a l'espai per arrossegar defenses (Montoya en el 2-0 i durant la segona meitat), els interiors han intentat aportar arribada per sumar-se al remat (Rakitic l'ha rondat en diverses centrades).
Res. El Llevant no podia contraatacar, i els pocs cops que ha pogut sortir de la cova s'ha trobat la rectificació dels centrals (Bartra i Mascherano han jugat amb concentració i velocitat) o la valentia de Bravo a la cobertura. Ni tan sols la seva arma per iniciar el joc, en llarg sobre la pentinada dels puntes, ha pogut fer endarrerir el Barça, que es protegia amb Busquets incrustat a la línia defensiva.
Al final, monòleg absolut d'un dels Barces més encertats contra un rival aculat.