Les claus del Barça-València

BarcelonaLa d'aquest dissabte al migdia ha sigut una victòria treballadíssima del Barça davant el València. Com la de Mestalla, però amb el gol decisiu al primer minut enlloc de l'últim, encara que, aquest cop, hi ha hagut també la segona estocada. I, com aquell dia a la primera volta, s'ha aconseguit amb més patiment que brillantor. Amb més mirada defensiva que ofensiva. L'atreviment i dinamisme del València, que sempre ha amenaçat i ha disposat d'ocasions (més enllà del penal, ha tingut un pal i un seguit de rematades que ha blocat Bravo o han marxat fregant la xarxa), ha mantingut en alerta un Barça respectuós, atent a no descomposar-se contra un rival molt fort. L'onze, amb Busquets i Mascherano (com a València) al mig del camp, ja avisava d'aquesta prudència amb què els blaugranes es prenien el partit. L'aposta ha necessitat reajustaments, amb l'entrada de Rakitic i Pedro en la segona meitat, però tenia la mateixa intenció protectora: solidificar la banda dreta, per on els xe portaven més perill. L'èxit del triomf, a més, és haver sigut capaç d'anul·lar qualsevol opció de rèplica visitant en els minuts finals.

Igualtat numèrica al darrere i pressió alta

Nuno fa un bon grapat de jornades que ha matisat la seva estructura de joc per protegir una mica més el seu inicial 3-5-2 de la temporada. Tot i així, la tendència de Barragán de fer un pas endavant per incorporar-se a l'atac, ha dibuixat una línia defensiva descoberta pràcticament en la primera acció. I el Barça, que tenia despenjats els tres homes de dalt, s'ha trobat una pilota recuperada en zona de Busquets que ha pogut filtrar a l'esquena d'Orban. La recepció de Messi ha dibuixat un 3 contra 2 que l'argentí ha gestionat fantàsticament, regalant una assistència a Suárez perquè obrís el marcador.

Però, tot i l'ensurt, el València ha mantingut la seva valentia defensiva i fins i tot l'ha exagerat. Els de Nuno volien ser atrevits al Camp Nou, volien crear un ambient de pressió, hostil, també lluny de Mestalla. Els xe han pressionat molt amunt, han avançat la línia defensiva (comandada per Otamendi, el més alliberat de marcatges dels quatre defenses) i han intentat empènyer enrere el Barça. També quan els blaugranes tenien la pilota.

Quan iniciava el joc Bravo, pràcticament no tenia sortides de pilota segures en curt. Alcácer fixava un dels centrals (Mathieu) i Rodrigo s'encarregava de l'altre (Piqué). Feghouli tapava l'accés a Adriano, Parejo a Mascherano i André Gomes a Busquets. L'esforç de Xavi per estirar l'equip i el rival no servia perquè els companys no trobaven l'atreviment per jugar amb ell, tan lluny, tan vigilat per Javi Fuego.

Joc poc lligat

Amb tot, la primera fase del joc era travada. El Barça ha intentat activar la sortida exterior, amb una passada a dins, després, però el primer toc ha sigut imprecís. L'equip no trobava ritme de joc, no encadenava accions. Faltes, decisions arbitrals i un ambient estranyament pujat de to a les graderies, ha excitat els ànims i ha complicat que s'ordenés el joc.

De fet, el Barça amb prou feines podia atacar. Alguna arrencada de Messi semblava generar perill, però sense fluïdesa ni continuació. El València, en canvi, anava deixant-se veure. Quan Orban ha pogut pujar i Feghouli demanava pilotes per dins, el Barça es desestructurava defensivament. La zona dreta, entre Alves i Messi, quedava massa descoberta. Si Busquets anava a la cobertura, i a Mascherano l'atreien per sortir al cercle central, quedava un forat entre centrals i migcampistes que Feghouli o André Gomes han anat aprofitant. I si no arribaven ajudes exteriors, Alves i Piqué quedaven exposats.

Potser per això, Luis Enrique no ha esperat ni un sol minut després del descans per activar un canvi: l'entrada de Rakitic per Adriano, que ha permès portar el croat a defensar aquella zona. Ha mogut, a més, tres peces: Mathieu ha passat a lateral esquerre, Mascherano a central i Busquets ha passat d'interior a migcentre defensiu. Però el retoc blaugrana ha topat amb el retoc, també, del seu rival. Gayà ha substituït Orban i el València ha guanyat profunditat per aquella zona.

Als vint minuts, encara ha fet falta un segon retoc al bàndol blaugrana per tancar millor aquella banda: l'entrada al camp de Pedro per Suárez. Messi s'ha situat al mig i el canari ha pogut desplegar tot el seu esforç defensiu com a extrem, una tasca que no han fet al màxim ni l'argentí ni l'uruguaià més enllà del mig del camp.

A poc més de deu minuts del final, Luis Enrique ha afegit cames fresques al mig del camp, amb Sergi Roberto per Xavi. El canvi ha mogut Rakitic de banda, perquè fos el croat el més organitzador dels migcampistes. El partit ja estava sedat per un Barça que, amb ordre sense pilota i amb Messi buscant l'aventura solitària en atac (l'ha acabat trobant en l'últim segon del matx), ha liquidat les opcions del València d'insinuar l'1-1.