Les claus del Barça-Vila-real

BarcelonaCom havia passat contra l'Atlètic de Madrid, haver jugat pocs dies abans un partit de Lliga ha limitat les opcions de sorpresa ofensives d'un Barça que s'ha trobat el mateix Vila-real defensiu, ordenat i convençut que en l'anterior enfrontament. Amb idèntic 4-4-2 dens i espès, a l'espera de la pèrdua de pilota que activés el seu contraatac. L'1-1 ha durat tan poc (més enllà del factor gol en camp contrari i les seves conseqüències més enllà del resultat) que ha mantingut el guió sobre el mateix escenari pràcticament durant tot el matx.

En previsió d'això, de fet, el Barça ha plantejat un onze que garantís més estabilitat en la transició atac-defensa que en Lliga, situant Mathieu i Piqué en defensa i Mascherano al mig del camp, en detriment de Busquets (l'ajust que s'havia fet al segon temps). El pla havia de donar més solidesa en la carrera, més control per frenar el contraatac de Vietto, Gio i Cheryshev. I l'ha donada durant pràcticament tot el partit, a excepció d'una mà que ha hagut de treure Ter Stegen a les portes del descans.

La prevenció ha funcionat (un "funcionat" que no implica anul·lar el 100% dels contracops visitants, però sí treure'ls-hi efectivitat), gràcies també a l'ajuda generosa dels laterals. El Barça ha conservat sempre el triangle defensiu per assegurar-se un 3 contra 2 que havia de ser segur. Si s'hi sumava l'extrem esquerre, Alves (i des de la banda no activa, també Jordi Alba) reculaven per mantenir la superioritat numèrica (4 contra 3). Mascherano, conscient de l'amenaça de Cheryshev, ha tendit a caure a la cobertura d'Alves, tranquil amb la velocitat de Mathieu en l'altre sector. Això i el rol de lliure de Piqué en situacions centrals, ha donat a Luis Enrique la sensació de control que volia.

Això també ha sigut possible perquè el Barça, malgrat no trobar ocasions, ha anat empenyent enrere el seu rival amb paciència i bon repartiments dels espais. Tothom era a lloc (algú obert i algú profund, sempre) i el Vila-real, ple d'ajudes, anava reculant. Malgrat les intencions de Marcelino de fer sortir el seu equip de la seva àrea per evitar viure enfonsat a camp propi, el Vila-real estava massa lluny de qualsevol opció de contraatac realment perillosa.

Ofensivament i d'inici, l'equip també ha pres com a referència les sensacions de la segona meitat i ha començat amb Messi ocupant preferentment zones centrals. El moviment interior de l'argentí el compensava Rafinha, clarament obert a la banda per equilibrar el triangle amb Alves. El brasiler ha combinat aquest desmarcatge exterior amb mobilitat en ruptura per anar ajustant-se a Messi i la resta de socis d'atac.

Tot i la feina fosca de Rafinha, al Barça li ha costat trobar forats i ocasions. Els minuts han anat avançant sense perill i això ha anat portant Messi i Neymar prop de Suárez, creant un embut poc útil a la frontal de l'àrea. D'una jugada ràpida, després d'una recuperació de Neymar, ha arribat l'1-0, una acció aïllada després d'algun xut i combinacions mortes a tres quarts.

El 2-1 d'Iniesta ha posat el partit altre cop sobre la possessió d'un Barça que intentava donar ritme a la circulació però no aconseguia fer els canvis d'orientació mai prou ràpids per esquerdar el seu rival. Per dins, l'acumulació era total, amb el conjunt castellonenc condensat en 15 metres. I per fora, les ajudes en cada recepció de Neymar amb opcions de desbordar eren constants, provocant el 3 contra 1 que el deixés sense possibilitats.

Algun ensurt a la contra ha anat portant el Barça a escollir cada cop més des de la seguretat, descartant opcions poc clares d'atac ràpid per conservar la possessió. El 3-1 ha acabat per consolidar-li aquest desig de, sobretot, no donar vida al seu rival. Rakitic ha acabat de donar l'energia que Rafinha havia gastat.