Les 3 claus del Betis-Barça

BarcelonaEl Barça s'endú el triomf del Villamarín (2-3). Primer, De Jong neutralitza el gol de penal del Betis i després, és Busquets qui torna a empatar abans del descans després que Fekir hagués posar per davant els locals. A vint minuts del final, Lenglet remata de cap una falta picada per Messi.

Quan Lenglet filtra

La confrontació de les dues idees posava un dels focus del partit en la sortida de pilota del Barça. El Betis s'igualava home a home, amb Borja Iglesias emparellat amb Busquets i Aleñà i Fekir encarregant-se dels centrals. Per dins i per fora, més persecucions.

Ter Stegen va repetir els riscos de l'últim partit, jugant de cara amb els interiors per atraure la pressió, però també ajudava a donar opcions als centrals. El més lúcid va ser Lenglet, que va atrevir-se amb passades interiors (a De Jong) que permetien progressar.

Desplegar-se per a Messi i pel Betis

La novetat del plantejament de Setién era la ubicació d'Arturo Vidal, que va actuar com a pic d'un rombe al mig. L'esquema era un 4-1-3-2 que mantenia intactes les intencions d'activar Messi i Griezmann en zones de mitja punta, on l'equip va multiplicar l'oferta de receptors.

El dinamisme venia per les responsabilitats de Sergi Roberto i De Jong, a qui se'ls demanava omplir la banda i donar profunditat. Els laterals també jugaven alts, sobretot Junior. El problema de desplegar tanta gent a dalt venia en les pèrdues (2-1).

L'estabilitat de la pilota aturada

El partit eren tot duels, eren lluites cos a cos. La fricció va créixer a la segona meitat i el partit estava inestable. L'arbitratge no hi ajudava. El Barça va intentar consolidar-se a camp contrari (l'entrada d'Arthur i Alba volia donar el clic en l'últim terç) però no podia impedir alguna transició que acostava el Betis a Ter Stegen. L'únic context d'estabilitat el va trobar el Barça en les accions a pilota aturada, on treu petroli de la precisió de Messi. Sense faltes directes, les penjades a l'àrea van donar els gols.