Les claus del Celta-Barça
Mitja hora de dinàmica incontrolable, fase de domini que fatiga el Celta i un detall d'estratègia que s'acaba podent gestionar amb ofici i personalitat
BarcelonaHa sigut un vol convençut, un perseguir la pilota més enllà del segon pal, el detall que ha desencallat el partit a Balaídos. La fe de Mathieu, traient-se de sobre els braços de Fontàs per acabar posant el cap en una falta lateral, ha donat els tres punts al Barça en un partit treballadíssim. Suat i patit. Mastegat i cridat. Un partit en què ha tocat tirar de la versió més física, en què s'ha requerit forçar la pausa, en què ha calgut córrer i amagar la pilota al mateix temps.
Els primers minuts del partit a Balaídos han semblat una continuació del duel al Camp Nou. L'atreviment i agressivitat del Celta en la seva posada en escena han provocat un partit trencat i obert que no ha acabat de fer sentir còmode el Barça. Els gallecs pressionaven molt a dalt i els catalans tenien problemes per construir el joc amb ordre i pausa des del darrere. A partir d'aquí, l'atac no era fluid i tot es movia des dels cops. L'escenari no semblava mal negoci quan es despenjaven els tres de dalt, però tampoc era el context ideal per aturar l'ímpetu local. S'assemblava tant al partit de la primera volta, que el Barça sabia que no era el partit que havia de jugar.
Però ha costat més de mitja hora trencar la dinàmica.
La pressió alta del Celta, com havia passat en la primera volta, ha complicat molt les coses al Barça. El 4-2-3-1 dels homes de Berizzo dibuixava pràcticament un un contra un al darrere que no deixava cap marge d'error a camp propi. Bravo tampoc tenia opcions per iniciar en curt, tot i que ha intentat impedir com fos que l'alternativa fos només un servei en llarg. Però és que sortir en curt semblava un suïcidi. Piqué i Mathieu no tenien cap passada clara, amb les opcions interiors i exteriors bloquejades. El Celta s'ha mogut molt bé a tres quarts de camp per anar ofegant el Barça, forçant-lo a la passada llarga que intentava censurar-se. Però que no podia evitar.
Malgrat tot, l'opció intermitja que ha trobat el Barça era connectar de zona 1 a zona 3 per baix, amb passada rasa. Els dos camins han sigut Mathieu per a Neymar i Piqué per a Suárez. En vertical.
A partir d'aquí, s'ha intentat activar la zona 2, la d'Iniesta i Rafinha, tot i que la precisió de les accions (el primer toc o el control orientat) no ha sigut mai prou alta com per garantir el toc de cara. Que els jugadors del Celta defensessin tan a sobre, tant a l'home, tampoc ha ajudat a que les recepcions dels interiors fossin de qualitat.
I els pocs cops que ha pogut funcionar el mecanisme, el Barça estava tan estirat que era difícil allargar la possessió sense arriscar. A Iniesta li faltaven opcions segures per moure el rival i instal·lar-se a camp rival.
En molts moments, el partit estava tan trencat que la distància entre línies era amplíssima.
I és que el Celta anava responent amb atacs profunds i directes. Larrivey entre centrals, i Nolito i Orellana per fora, amenaçant sempre en el duel amb els laterals, eren un perill constant. Bravo ha tingut feina, tampoc excessiva, però sí regular. L'ha resolta bé quan tocava.
Amb el pas dels minuts, el Barça ha pogut anar trobant la manera de domar el partit, d'ajuntar línies i allargar les seves possessions. Sense renunciar a una transició que pogués ser efectiva, ha donat temps a consolidar els atacs per desgastar més un Celta que començava a cometre errors. Sobretot, quan Messi podia rebre pilotes en la zona central, traient de zona algun defensa (com Fontàs, sobretot).
El to del partit a la represa s'ha calmat una mica, amb el Barça mastegant millor el joc, fent recular el Celta al seu propi camp. S'ha creat la necessitat de fer entrar Xavi, qui millor llegeix els temps en escenaris així. El Barça ha anat acumulant homes en espais curts, ha trobat les combinacions curtes i segures que li convenien per gestionar millors els atacs.
El Celta estava fatigat, cometia més errors davant la mobilitat blaugrana. Potser això ha motivat l'entrada de Pedro per Iniesta, per mirar de trobar premi en el desordre local.
La resposta gallega seguia sent un contraatac puntual quan hi havia una pèrdua de pilota per precipitació, però sense gaire energia ja. Per si de cas, però, Luis Enrique ha tancat el partit amb Rakitic per Suárez per tornar a trobar un punt d'equilibri. L'expulsió d'Orellana ha facilitat la gestió del 0-1.