Les claus del City-Barça

BarcelonaEl City ha anunciat valentia des de l'alineació però ha trigat 45 minuts en desplegar-la. Li ha servit per acabar amb el domini aclaparador del Barça, empènyer-lo enrere, trencar-lo, i començar-lo a intimidar per mantenir-se viu en l'eliminatòria amb un gol d'Agüero. El partit ha tingut diferents fases, riquíssimes totes elles, i el Barça ha hagut d'afrontar-les amb les seves diferents versions: la més àgil amb la possessió de la pilota, la més implicada defensivament, la més vertical en la transició, la més completa.

El partit ha arrencat amb el City intentant pressionar, d'inici, la sortida de pilota del Barça però sense tenir gaire clar com fer-ho. Manuel Pellegrini ha avançat el seu 4-4-2 fins al camp rival per incomodar la primera recepció dels centrals blaugranes. Ja en el primer minut, el Barça s'ha repartit passades (fins i tot amb Ter Stegen) a tocar de la seva àrea. Buscava calma l'equip de Luis Enrique, conscient que movent el rival, conservant la paciència, acabaria trobant espais i homes lliures de marcatge.

I és que el pas endavant del City mai ha acabat de ser contundent, convençut. L'equip anglès hi ha anat a mitges, descoordinadament, sense saber a quina altura del camp situar-se mai. El Barça, estirant-se bé i ocupant les zones decisives, ha anat trobant sempre alguna opció de passada clara i segura. Sense riscos. Quan no era el lateral, era Suárez per dins, o Busquets o els interiors. Es tractava de moure bé el rival, fer-lo bascular dues o tres vegades fins a esquerdar-lo. Se sabia que el City no podia ser un equip tan sòlid com anteriors rivals i era qüestió d'aprofitar-se dels espais que concedia entre línies.

El City estava massa estirat i se sentia incapaç d'arribar a tot. Hi anava tard i malament. El Barça ha triangulat amb confiança i ha pogut anar progressant en l'atac de manera combinativa, amb molt bon ritme de circulació. Luis Suárez feia la feina fosca d'estirar els centrals ben lluny, Neymar reclamava tota l'atenció de Zabaleta a la banda i Rakitic i Iniesta buscaven l'esquena dels pivots, animant els centrals a conduir si tenien espais per fer-ho.

En aquest context, Messi ha acabat de desajustar el City amb aparicions per tot arreu. L'argentí ha baixat a zones pròximes a Alves, s'ha mogut pels espais interiors, provant conduccions i parets que l'acostaven a Hart. S'ha sentit còmode el '10', molt actiu i fresc en el dríbling.

La sagnia era total i, com era d'esperar, l'esperit impulsiu dels homes interiors del City l'ha acabat desesperant. Els centrals, sobretot Kompany, han caigut en els paranys de Suárez, en una maniobra que els pivots no compensaven bé i han permès l'uruguaià gaudir de la seva versió més davantera, profunda, rematadora. I, quan eren els dos migcampistes els que havien d'assumir el pas endavant, la línia defensiva no equilibrava prou bé. Sempre hi havia espais entre línies, com volia el Barça.

En els pocs minuts sense pilota, el Barça ha demostrat una bona organització defensiva, solidària i prudent. Neymar i Messi s'han intentat situar a l'altura dels migcampistes per mantenir el bloc més compacte. Era inevitable assumir un 4 contra 4 al darrere si Nasri i Silva s'emparellaven amb els laterals quan no es movien per les zones intermitges, i l'equip necessitava bloquejar l'accés a ells. En aquest replegament, tothom tenia clara la seva missió: Rakitic ha saltat a fer gairebé de segon punta en situacions centrades, Alba s'ha animat a pressionar el lateral quan Neymar s'havia anat a dins i Busquets ha sortit a buscar els pivots per evitar un llançament.

L'equip no perdia l'ordre, atacava bé i podia organitzar-se en la fase defensiva. I, en les poques accions de contraatac, ha exhibit generositat, recuperant posicions amb agressivitat.

Però en la segona meitat l'escenari ha canviat. Com era d'esperar, el City ha sortit amb valentia real, decidit a esquitxar el còmode 0-2 amb que es veia fora de la Champions. S'ha ajustat en la pressió, molt més continguda i protegint els espais centrals, i ha afegit mobilitat en la fase ofensiva. Dzeko els ha fet visibles.

El bosnià ha reculat en la seva posició de partida quan el Barça iniciava el joc, deixant sol Agüero en la pressió a Piqué i Mascherano. La idea era no desprotegir tant als pivots i que el Barça no trobés tan fàcilment els homes lliures, com havia pogut fer durant els primers 45 minuts.

I, en atac, Dzeko ha exagerat els seus moviments de ruptura orientats a la banda, exigint Piqué en la cobertura d'Alves. Els primers minuts del City han pres, de cop, tota la seguretat al Barça. Els anglesos s'han animat i el partit ha perdut l'estabilitat que convenia al bàndol català. En un escenari més estirat, el Barça ha pogut seguir apropant-se a la porteria de Hart en alguna transició ràpida però defensivament ha perdut l'ordre. Ha començat a patir.

L'exercici de maduresa ha sigut intentar calmar el partit a través de la possessió, mirant de repetir els patrons que havien funcionat abans. Però l'ajust defensiu del City, a mitges estructurat en un 4-2-3-1 i a mitges en un 4-1-4-1, ha complicat les triangulacions blaugranes i, de retruc, també la seva capacitat de saltar a la pressió. Luis Enrique ha mogut la banqueta més per sobreviure que per tornar a imposar un discurs i només l'expulsió de Clichy a quinze minuts del final ha tornat a abocar el Barça al camp anglès. Messi ha tingut l'1-3 (i més de mig accés als quarts) a les botes i al cap en un penal fallat que obligarà el Barça a repetir actuació en la tornada al Camp Nou.