Les claus del Granada-Barça

BarcelonaDeixant-se molts detalls pel camí, es pot dir que el Barça ha guanyat al Nuevo Los Cármenes pel pes del seu talent. Per la seva superioritat tècnica, per la incapacitat del Granada de ferir-lo més en cada sortida a l'atac. Però aquesta afirmació no amaga el mèrit d'haver executat amb certa eficàcia el pla d'avui. La versió blaugrana que tocava per derrotar l'equip d'Abel Resino. No era el dia de les triangulacions curtes. No era el dia d'activar Messi per dins. Era el dia d'activar la profunditat de Luis Suárez, de beneficiar-se del recorregut de Rakitic una mica més enllà de l'equilibri defensiu. I l'actuació de l'uruguaià i el croat ha sigut decisiva per trencar l'entramat defensiu dels andalusos.

Abel Resino ha segmentat el seu equip en una mena de 4-2-2-2 amb els experiquitos Jhon Córdoba i Javi Márquez en primera línia de pressió i, més per fora, Lass i Robert Ibáñez tapant l'oferta ofensiva dels laterals. Sense regalar les bandes com altres rivals, el Granada ha mirat d'impedir l'accés directe a Messi i Neymar. Conscient que el Barça busca la connexió amb els seus extrems a través, sobretot d'Alves i Alba, ha mirat de tallar-los el passadís. Els homes exteriors estaven esglaonats, en un espai intermedi entre els puntes i els pivots, que eren els encarregats de tapar la recepció interior de Rakitic i Xavi.

El Barça s'ha vist bloquejat en la primera fase del joc. Ha intentat combinar però mai s'ha sentit còmode per fer avançar els laterals. Alves i Alba han jugat molt més a prop dels centrals que altres dies, i amb l'ajuda de Mascherano, l'escena deixava una línia gairebé de cinc futbolistes del Barça en horitzontal per fer front a la de quatre local.

Per gestionar aquest cinc contra quatre, el Barça ha buscat passades llargues, saltant-se per dalt la teranyina de Resino. L'equip ha explorat els desmarcatges en ruptura, que feia amb insistència Luis Suárez, sempre al límit del fora de joc. Els de Luis Enrique han mirat d'acumular un segon i un tercer moviment a l'espai, d'un interior i d'algun dels homes de fora, perquè l'amenaça fos més alta. Així s'ha construït el 0-1.

Això havia de fer recular el Granada un pèl més enrere i obrir un altre escenari, igualment amb la pilota però amb el rival amb el bloc situat al seu camp. El Barça s'ha vist amb molts efectius a la frontal de l'àrea.

El Barça ha intentat llegir bé les situacions per no precipitar-se en el joc llarg, però no ha pogut trobar prou control. El Granada ha disposat d'uns últims minuts de primer temps relativament il·lusionants, amb la incorporació dels laterals en fase ofensiva i amb Javi Márquez fent mal en la zona de tres quarts, ja fos per connectar amb el punta (el Granada jugava en un 4-2-3-1 en atac), o per provar accions de desequilibri des de la mitja punta.

Ja al segon temps, el 0-2 ha arribat en una acció sorgida del mateix concepte de buscar la profunditat de Suárez (que s'ha inventat el gol des d'un servei de banda), però un penal xiulat a Bartra ha impedit que el marcador fos massa contundent contra el Granada, que s'ha mantingut esperançat i enganxat al partit fins als últims minuts.

I, quan el partit corria el risc de trencar-se en contra dels interessos del Barça, ha arribat l'1-3, que ha matat qualsevol opció de rèplica local.