Les claus del Barça-Athletic de final de Copa
El marcatge a l'home de Balenziaga sobre Messi obre un espai d'atac que el Barça aprofita en la primera mitja hora per carregar-se la final
BarcelonaImparable. Imparable el Barça i, sobretot, imparable Leo Messi. Ell, i l'huracà que genera al seu voltant, han desencallat la final de Copa en només vint minuts. És el que ha necessitat l'argentí per destrossar el marcatge paparra que estava rebent de Balenziaga i totes les ajudes –fins a cinc– que han intentat frenar-lo en la seva corredissa cap a l'àrea. Des d'allà, la final ha fet baixada i l'Athletic no ha pogut enganxar-se en cap moment. Ni tan sols després del descans, quan Valverde ha retocat coses per donar més consistència al seu plantejament, aprofitant que el Barça havia rebaixat el seu rival. La final ja estava decidida. La balança ja estava decantada. Ho havia fet Messi.
Marcatge a l'home sobre Messi
No ha sigut una defensa de cinc amb tres centrals i dos carrilers, com s'havia especulat. Tampoc una línia de quatre convencional. Ernesto Valverde ha dissenyat un marcatge a l'home de Balenziaga sobre Messi, més una cadena posterior d'ajudes per tapar l'espai deixat pel lateral esquerre de l'Athletic, com a principal arma per mirar de plantar cara al Barça. I la seva aposta ha acabat sent el principal forat per on els blaugranes han anat afusellant Herrerín.
Balenziaga tenia la consigna de perseguir Messi per tot el camp. A qualsevol zona. A cada recepció de l'argentí, el lateral basc responia amb un marcatge dur. Pretenia no deixar girar Messi, però ha sigut impossible aconseguir-ho en la majoria d'ocasions. I, el que és pitjor, ha deixat un immens forat a la seva esquena que el Barça, amb el pas dels minuts, ha anat entenent cada cop millor com aprofitar-lo.
La persecució s'ha fet visible, perquè Balenziaga no centrava el seu marcatge en les zones de banda, sinó que anava allà on anava Messi també més enllà del mig del camp.
Rakitic és qui més ha intentat aprofitar l'espai que s'ha creat a la zona exterior esquerre de l'Athletic. El croat, amb una diagonal sense pilota, ha intentat amenaçar l'Athletic en profunditat i, de passada, mantenir l'ordre posicional del Barça.
En alguns moments, l'ex del Sevilla també ha buscat recepcions interiors, situació que compensava Suárez caient lleugerament a banda.
Preparats per a la transició
La superioritat blaugrana s'ha localitzat en aquesta zona, però era molt més general. El ritme de circulació de pilota era altíssim i l'oferta d'opcions verticals era constant, amb Suárez i Neymar trencant, estirant el rival, obrint camins per als companys, si no podien ser ells els receptors finals.
L'Ahtletic, que havia començat amb agressivitat, trobant en el joc directe i en la pressió asfixiant al mig del camp un punt d'oxigen, s'ha anat fent petit davant d'un Barça gegant. La claredat amb què l'equip de Luis Enrique estava disposat sobre el terreny de joc era tan contundent, que l'Athletic ni tan sols ha pogut desplegar la velocitat de Williams ni pivotar sobre Aduriz o Beñat. El Barça ha anul·lat qualsevol opció de rèplica, assegurant-se sempre un dos contra tres defensiu, amb Piqué a la cobertura molts més metres per darrere de Mascherano i Busquets, que defensaven els davanters locals. La posició centrada d'Alves, decisiva en el segon tram de la temporada, ha ajudat a construir un primer filtre insalvable per a l'Athletic.
Pressió més alta
La comoditat del 2-0 ha canviat l'escenari del partit en la segona meitat. El Barça ha adoptat més un rol de gestor de l'avantatge i l'Athletic ha assumit més riscos. Ha jugat més alliberat, amb una sensació més real que no tenia res a perdre. Els de Valverde han avançat la seva pressió, que fins llavors havia estat moderada a la zona central. Ter Stegen ja no tenia una sortida de pilota tan clara, tampoc els centrals ni els laterals, que a l'inici havien pogut arribar al mig del camp sense intimidació.
L'aposta basca ha coincidit amb la presència de Xavi, que havia entrat per Iniesta. El capità ha volgut donar criteri en aquesta primera fase de construcció, però ha costat que l'equip conservés la calma amb la pilota. El Barça estava còmode en un escenari reactiu, confiant en la capacitat de resolució dels tres de dalt. I com que no era el primer cop que s'hi trobava, ha sabut fer-ho amb els més de 30 minuts que quedaven, sense deixar que l'Athletic es fiqués en la final. De fet, encara l'ha deixat més mort.