Les 3 claus per intentar remuntar contra la Juve

Sant Joan DespíTàcticament, eren explicables alguns dels factors que podien donar-se per eliminar el París Saint-Germain després del 4-0 de l'anada. Però, al final, el 6-1 definitiu va moure's més entre els paràmetres incontrolables del joc, els emocionals, els de nervis, els que s'allunyen de la lògica d'una pissarra. Per això ara, contra el Juventus, costa traçar un guió previ que soni creïble, perquè possiblement siguin els camins menys esperats els que resolguin, o no, la gesta de remuntar. No sembla que l'ordre i la maduresa defensiva dels italians es posi a tremolar si es repeteix el ritme "de bogeria esportiva" del dia dels francesos (com ha dit Luis Enrique), però costa d'imaginar que, anant només per la via tàctica i racional, s'aconsegueixi batre tres cops –o més– Buffon. Quina és la fórmula màgica? Com pot intentar el Barça aixecar el 3-0 de Torí?

Retocar el posicionament: 4-3-3

Luis Enrique no estava satisfet amb el "posicionament" dels seus jugadors a Torí. Tampoc de l'actitud sense pilota, de la intensitat, però va ser la col·locació de l'equip el que va emprenyar-lo més. Perquè, al cap i a la fi, és el que més pot controlar des de l'àrea tècnica. Allà va apostar pel 3-4-3 i la sensació general és que el pla mai va imposar-se. L'equip arribava tard a tot, no ocupava adequadament els espais en fase ofensiva i va crear pocs problemes a l'esquema del Juventus. Corregir això empeny, inevitablement, a un canvi de dibuix i tot apunta (i més, atenent a les compareixences d'Iniesta i Luis Enrique) que es recuperarà el 4-3-3 com a fórmula. Entre Busquets i la parella de centrals n'hi hauria d'haver prou per controlar un davanter centre (Higuaín) i un mitjapunta-arribador (Dybala), tant en la sortida de pilota com en la transició.

L'estructura de tres centrals més Mascherano no va funcionar gaire bé.

I, en atac, reforçaria el joc exterior amb les pujades dels laterals per atraure les ajudes defensives a les bandes. Cuadrado i Mandzukic van viure relativament còmodes en el replegament, perquè només havien de vigilar Neymar a l'esquerra i Sergi Roberto o Rakitic a la dreta. Si s'hi suma Jordi Alba i es dobla la presència en l'entorn proper a Messi, la Juve haurà d'obrir-se més i no podrà repetir les basculacions tan intensives que va fer al seu estadi.

Despoblar la 'zona Messi'

L'estratègia d'enfortir l'aposta ofensiva pels carrils exteriors té un objectiu clar: netejar el carril central. És a dir, despoblar la 'zona Messi'. L'argentí, tot i ser un dels més actius a Torí, va estar incòmode perquè gairebé mai va poder rebre entre línies en condicions de fer mal per l'espessor amb què la Juve es defensava. En unes situacions, perquè havia d'orientar-se lluny de la porteria i, en d'altres, perquè quan Messi encarava la frontal de l'àrea, no trobava a qui activar per davant seu. Messi agraeix que Jordi Alba ataqui l'esquena de Neymar (que continuarà amb el seu duel amb Alves) o que Sergi Roberto, brillant fa tres dies contra la Reial Societat, tingui profunditat per fora.

El 3-4-3 de Torí pocs cops va trobar una cosa o l'altra, perquè en algunes fases era el mateix Messi qui ocupava el lloc del carriler i perquè Neymar no va desbordar. I quan la Juve va replegar-se, des del darrere va costar ser profund (més Mathieu que Umtiti). Per ser decisiu, Messi necessita un context que a l'anada es va donar massa poc.

En un punt determinat del partit, tampoc seria estrany que Luis Enrique apostés per Paco Alcácer i s'inventés una fórmula per encabir-hi dues puntes a l'atac, en una mena de 3-5-2. D'aquesta manera, Messi trobaria una doble invitació a filtrar passades a l'àrea. El risc de fer-ho a l'inici seria ofuscar-se en entrar pel mig i oblidar la necessitat d'ocupar bé els espais exteriors.

Ritme alt, joc assenyat

Des d'una organització més poderosa i, per tant, des de la iniciativa del joc, és més fàcil pensar que el Barça pugui generar una dinàmica prou favorable per atacar bé Buffon –i atacar-lo molt–, com demanava Iniesta. L'equip blaugrana necessita ritme de circulació i freqüència d'arribades. "Atacar, atacar i seguir atacant", deia Luis Enrique. És l'única manera de provocar els desajustos defensius que la Juve, per bé que es defensi, també comet. Necessita velocitat, necessita ocasions. Però, ara per ara, també necessita sentir que, quan va ràpid i ataca molt, no pateix al darrere. La contradicció és que va ser el vertigen i no el seny el que va funcionar contra el PSG.