Les 3 claus del Madrid-Barça

Esquema desencertat

Pensant a corregir els aspectes de l’anada, i exigit per la necessitat d’haver de remuntar, el Barça ha arriscat des del dibuix. Valverde ha apostat per un 3-5-2, amb Sergi Roberto i Jordi Alba als carrils exteriors. Però al davant els blaugranes no han topat amb un Madrid en 4-4-2, sinó amb extrems. Lucas Vázquez jugava obert, buscant les pessigolles a Umtiti a l’esquena d’Alba, mentre que Marco Asensio s'ha mogut lliurement per zones invisibles. Per dins, triangle contra triangle. El Barça estava desajustat i ha patit.

Forta pressió del Madrid

Fruit d’aquesta superioritat tàctica, i amb l’extra d’un gol d’Asensio als tres minuts, el Madrid ha agafat el comandament. Amb atacs ràpids, els blancs han sigut capaços d’instal·lar-se a camp rival. Gairebé sempre s'ha jugat en territori blaugrana i al ritme que volien els de Zidane. El Barça no ha aconseguit sortir del seu camp, asfixiat per l’alta pressió madridista, tant quan iniciava l’acció Ter Stegen des de porteria com quan acabava de recuperar la possessió. Messi no tocava pilota o ho feia en posicions massa endarrerides.

Aturar la sagnia i sumar sensacions

Valverde ha remogut peces al minut 50 amb l’entrada de Semedo per Piqué. El Barça ha recuperat la defensa de quatre i ha pogut frenar la inèrcia que l’empenyia enrere al primer temps. També ha coincidit que el Madrid ha afluixat una mica i el Barça podia respirar. En aquest nou context, els blaugranes han pogut generar ocasions de perill, amb dos pals inclosos. Però avui no era el dia. De fet, descartada la remuntada amb un 2-0 que pesava, la cosa ha anat més a preparar-se per al curs, amb minuts per a Deulofeu i Digne.