Les claus del Roma-Barça

BarcelonaHi ha partits que canvien, que s'alteren, que giren. I hi ha partits que s'aclareixen al primer minut i que es juguen durant la resta de 90 sobre el mateix guió. Si el Roma-Barça ha acabat en empat ha sigut per una genialitat de Florenzi des del mig del camp i per la poca capacitat blaugrana de fer circular ràpidament la pilota. Sense ritme i amb una sensació d'espessor en totes les accions, el Barça no ha fet més que empènyer enrere un Roma que semblava més segur, com més a prop estava del seu porter. Els italians han acabat amb set homes en línia defensiva, i contra això s'ha estimbat un Barça sense idees. Jordi Alba, amb les seves irrupcions en ruptura, ha acabat sent l'únic argument ofensiu de l'equip.

Ja en els primers cinc minuts, el Roma ha ensenyat quina havia de ser la seva principal amenaça: la transició ràpida per banda dreta. Per això ha recollit el seu 4-3-3 en un equip tort, asimètric, especialment endarrerit en zones de Messi però més avançat en el sector de Neymar. Defensivament, Falque s'ha unit als migcampistes mentre que Salah ha esperat més avançat, gairebé a l'altura de Dzeko.

És possible que, en previsió d'això, Luis Enrique s'hagi decantat per Mathieu enlloc de Mascherano com a parella de Piqué, perquè el central francès semblava la millor garantia per protegir l'esquena de Jordi Alba de la velocitat de Salah. El lateral necessitava viure a camp rival per sumar efectius a l'atac d'un Barça, que sabia que tindria un d'aquells partits monòleg en què tot es decideix sobre el seu encert en pocs metres o sobre la seva falta de precisió.

Un parell de pèrdues de pilota de Rakitic han activat el contraatac italià, gairebé sempre protagonitzat per Dzeko i Salah.

Excepte alguna passada filtrada a Suárez o el desequilibri de Messi, el Barça no ha sabut ser prou intimidatori malgrat la facilitat amb què arribava a la frontal de l'àrea. El Roma ha assumit l'escenari passiu i ha entès que les seves opcions naixien d'aquesta espera, d'aquesta resistència al seu camp.

El Barça ha sobreviscut als ensurts dels primers compassos, ha ajustat les posicions de vigilància per reaccionar a les carreres de Salah, i ha pogut dedicar-se a atacar contra el mur italià. Però sense espurna, sense finor. La posició avançada de Ter Stegen, que ha donat estabilitat a la defensa altíssima que havia de sostenir l'equip, ha acabat sent castigada amb l'acció de l'1-1. L'empat, que a efectes pràctics significava poc més que seguir insistint, tornar a començar, ha acabat sent un pes gravíssim que el Barça ja no ha sabut alleugerir. La lesió de Rafinha, la carta que hauria pogut canviar el to d'un matx adormit, ha acabat d'estabornir l'equip.