“Els clubs perden la seva identitat”
BarcelonaEl doctor Joel Rookwood, de la Hope University de Liverpool, ha visitat més de 130 països treballant en projectes on el futbol serveix per donar esperança als més joves en zones de conflicte. Expert en hooliganisme i aficions al futbol, aquest cap de setmana ha sigut el professor convidat al Master Sport Management de la Universitat de Vic-UCC. Rookwood, aficionat del Liverpool amb carnet a The Kop, la graderia més sorollosa d’Anfield, analitza com en els últims anys el nou model de negoci dels clubs està canviant la forma d’animar o viure el futbol. “L’aficionat fidel de tota la vida ja no és l’aficionat ideal. Els clubs ja no pensen en tu”, alerta.
Rookwood, que ha viatjat de Txetxènia a l’Àfrica amb projectes on una pilota de futbol serveix per tancar ferides, admet que tot està canviant al futbol anglès, on, explica: “El Manchester United ja no representa el futbol anglès, ara és una multinacional. El Manchester City i el Chelsea, per exemple, ara són el millor equip. Però no són el club més gran dins d’Anglaterra. Ja tenen més aficionats fora”. Just abans del Manchester City - Barça, Rookwood admet que el futbol s’està allunyant de molts aficionats, ja que en troba d’altres. “El futbol sempre ha sigut un negoci, sempre. Però ara està modificant la manera de viure els partits. El negoci neix quan algú va decidir cobrar entrades posant una tanca al voltant del camp. Sempre ha sigut un mercat, però el mercat ha canviat i amb ell la cultura dels clubs. A Anglaterra, els aficionats fidels, si no poden anar al camp pel preu de les entrades, són reemplaçats per nous aficionats. Cada partit, l’estadi està ple de tot. Per tant, si alguns aficionats volen fer boicot, vindrà algú altre, ja que els aficionats estrangers gasten més diners. L’aficionat local ja no és l’aficionat perfecte. Ara els aficionats que vénen un cop a l’estadi, gastant més diners, són els ideals per als clubs. Abans, anar al camp era un acte setmanal identitari, ara es cuida qui hi gasta molts diners un cop a l’any”. En clubs com el Liverpool, “els aficionats fidels intentem mantenir la identitat del club, ja que en cas contrari s’erosiona la cultura dels clubs”.
El poder dels diners
Segons Rookwood, l’èxit canvia els clubs. “Ara veus samarretes del City o el Barça en ciutats com Abu Dhabi. Què passarà amb el pas dels anys? Cal veure-ho”, afirma, tot i que admet que els anglesos no pensen en Barcelona com “una ciutat de futbol com Marsella o Nàpols”. Parlant del Barça destaca: “Nosaltres pensem en la identitat catalana i el bon joc de grans jugadors. Però pensem en una afició que viatja poc i un estadi gran que pocs cops està ple”. Un club en què cada cop més turistes ocupen la graderia. “És un negoci rodó. Però també significa que l’estadi és més fred, ja que si visites el Camp Nou un sol cop, penses en fer fotografies i no et saps les cançons”.
Rookwood, estudiós de la violència als camps, també alerta que darrere estadis bonics sempre plens no s’ha eradicat la violència. “La violència continua, però fora dels camps. Sempre que he vist un Chelsea-Liverpool, a la sortida he vist agressions als nostres aficionats. Sempre”. A la Premier, com al Camp Nou, no tot són flors i violes.
