Cua de gall

Director creatiu del 'Rar'Així doncs, com que feia molta calor i tenia set, vaig tirar-me a dins de la copa banyera que m’havien portat. Ja 'on the rocks' (hi havia uns quatre o cinc glaçons), la sensació començava a ser refrigerant. Des d’allà, vaig tirar-me de cap diverses vegades. Tocava el fons, on trobaves més concentració de 'gin', i tornava a pujar com un coet. La sensació era bestial, seca, fresca i efervescent. Duia pell de llimona finíssima, groga, sense blanc, amb una aroma pura, que se m’enfilava pel nas conduïda per un munt de bombolles. Després de fer algunes braçades a l’estil Esther Williams d’'Escola de sirenes' i jugar amb unes boles negres que picaven força, vaig sortir de l’absurda copa escalant palla amunt. Ja arribat a la part de la corba on hi ha els plecs acordió, vaig saltar per anar a parar a la butaca del bar. Em sentia totalment tonificat, mai més ben dit.

–Podria posar-me un gintònic, sisplau? Que sigui amb una copa més petita. Si de cas, ja repetiré. És que el prefereixo curt, sempre gelat, intens, si no al final hi ha massa aigua. Gràcies.

Per a mi, aquest tipus de còctel, així no gaire llarg, és perfecte abans de sopar. Si no d’on ve l’oferiment dels cambrers quan seus a taula? Certament el gintònic o el Dry Martini o d’altres fan que el sopar flueixi brillantment. Avui tenim una àmplia selecció de còctels per escollir, receptes incloses, i tot un desplegament al seu voltant, on parlem d’història, de moda, d’escriptors i personalitats, d’actes propers i de Bombai i l’Índia, per acabar amb el més explosiu de tots, el mític còctel Molotov.