Colau, Carmena i ser de dretes o d’esquerres

BarcelonaUna periodista pregunta a Manuela Carmena i Ada Colau què opinen de l’escenificació dels continuats desacords entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias de cara a les sessions d’investidura del primer la setmana que ve. Carmena toca el violí i Colau s’estalvia de respondre. La ja exalcaldessa de Madrid acaba de dir que en política és molt important “treure etiquetes i assenyalar el que es vol resoldre”. I posa un l’exemple d’un amic seu que ahir mentre sopaven li va dir: “Ay, Manuela, yo ya no sé si soy de izquierdas o de derechas ”. Per a Carmena ser d’esquerres o de dretes és una etiqueta. No aclareix si aquest amic és Manuel Valls, que també recorre molt sovint al recurs de diluir la frontera entre les dues ideologies polaritzades i a qui, per cert, va elogiar entusiastament quan va donar els vots a Ada Colau que li permetien revalidar l’alcaldia de Barcelona.

La trobada de Carmena i Colau té lloc en el marc dels Diàlegs Civils BCN&MAD, organitzats per dues entitats com el lobi barceloní Un Dels Nostres i la fundació Madrid Centro Histórico. Creients, totes dues, en la necessitat de la bona entesa entre les dues ciutats, del diàleg com a valor total i transversal que guiï l’esdevenidor de les solucions polítiques. Colau i Carmena han capitalitzat en les seves figures durant els últims quatre anys aquesta bona sintonia i la posada en marxa d’iniciatives encaminades a millorar disfuncions històriques de les grans ciutats. L’exemple més clar: Madrid Centro, que ara el nou equip municipal està desballestant. La primera ha pogut revalidar l’alcaldia; la segona no. Totes dues fan bona la crida dels organitzadors i fan una encesa defensa del diàleg. Repeteixen la paraula una vegada i una altra, la gasten, contribueixen a esllanguir-la, com tants i tants polítics que de tant pronunciar-la els últims temps l’han desposseït de sentit.

Colau aprofita l’acte per reivindicar la seva decisió d’haver fet Carmena pregonera de la Mercè d’enguany i Carmena li recrimina a la periodista Rosana Torres -conductora de l’acte- que hagi revelat el malnom del nou alcalde, Martínez Almeida: Carapolla. “El respecte a les institucions és sagrat”. Rememora l’obra Miau de Pérez Galdós: “Cada vegada que hi ha canvis a les institucions, el primer que fan es canviar el bidell”. En aquest sentit, parla del “pacte de perdedors” que vol desfer per sistema tot el que ha fet el seu consistori. “El CIS ho diu ben clar: la societat espanyola no estima els seus polítics”, recalca. I reclama més implicació i participació de la societat civil en la vida pública del país. Esmenta “el problema català” com a repte per al qual cal mantenir l’esperança de resolució. Esclar que l’exemple que posa de resolució pretèrita potser no és el més idoni: el terrorisme d’ETA.

La qüestió de la implicació de la societat civil ocupa bona part de les reflexions de Carmena. Reivindica la iniciativa molt embrionària empresa a Madrid amb l’organisme ciutadà d’assessorament que cal veure si el nou Ajuntament deixa en paper mullat o no. I Colau recorda que a Barcelona s’ha aprovat la multiconsulta, el primer pas de la qual serà preguntar sobre la gestió pública de l’aigua.