Misc12/04/2020

Joaquim T. Limonero: “Canviaran les relacions socials, sobretot en entorns amb molta gent”

Grup d’Investigació en Estrès i Salut (GIES) de la Universitat Autònoma de Barcelona

Lara Bonilla
i Lara Bonilla

BarcelonaJoaquim T. Limonero és professor a la Facultat de Psicologia de la UAB i membre del grup d’investigació en estrès i salut d’aquesta facultat. Amb l’investigador Jordi Fernández-Castro està avaluant l’adaptació de la població al confinament.

Després d’un mes de confinament, a grans trets, com ho portem?

Ho estem portant bé malgrat la situació d’incertesa. I la incertesa genera patiment, perquè és una situació nova, i també por. Por a contagiar-te o por a no saber si estàs prenent les mesures adequades. També pots estar enfadat, perquè penses que és una situació injusta o perquè la gent se salta el confinament, o frustrat perquè no pots fer el que voldries.

I què hi podem fer?

Una de les primeres coses que hem de fer és acceptar el malestar que ens pot comportar aquesta situació. Tindrem alts i baixos emocionals, però hem d’intentar mantenir un estat d’ànim com més equilibrat millor i no deixar-nos endur per la ràbia, el pànic i la por.

Cargando
No hay anuncios

Com s’aconsegueix això?

Acceptant la situació. Estem confinats i això ens desborda, però és temporal i un dia s’acabarà. El que no podem fer és preocupar-nos pel que ens pot passar, perquè pot ser que en tinguis el control o no. En canvi, el que sí que podem controlar és el present, el dia a dia. Molts cops ens preocupem per coses que la majoria de vegades no passaran. No ens podem posar més pressió. El que podem fer és incrementar la percepció de control de la situació, i això es pot fer no sortint al carrer, seguint les mesures higièniques i de protecció i establint rutines, que ens donen seguretat.

Què contribueix al fet que siguem més negatius o positius?

Cargando
No hay anuncios

La informació. Hi ha un excés d’informació. Si estàs contínuament escoltant, veient o llegint informació sobre la pandèmia, ets més sensible. Hem de tenir la informació que cal i evitar la sobreexposició. Una altra de les coses que ens poden donar sensació de control és mostrar gratitud cap als que fan coses per nosaltres: sanitaris, professionals de l’alimentació, de la neteja, camioners... I això ho podem fer simbòlicament sortint a aplaudir al balcó. Això ens dona sensació d’unitat, que junts ens en podem sortir, i de pertinença a un col·lectiu.

Sobretot ara que no podem veure familiars i amics.

Tot i el confinament, no hem de perdre mai el contacte amb les persones. Fem videotrucades amb amics i familiars i parlem del dia a dia, i no de com de malament estem, perquè si no al final és un cercle viciós que ens genera ansietat. Igual que la gent que és a la presó, el nostre entorn no canvia, és sempre el mateix, i hem d’intentar que sigui com més canviant millor. I com ho podem fer si no podem sortir? Hem de buscar activitats diferents que ens siguin gratificants: mirar una pel·lícula, llegir un llibre, jugar amb els fills...

També es fa difícil gestionar les expectatives del que pensaves que seria la teva vida ara i el que és.

Cargando
No hay anuncios

El que hem de fer és refrenar aquestes expectatives. No sabem què passarà ni quant durarà aquesta situació. Visquem el present i intentem viure amb el que tenim. No podem avançar esdeveniments i dir “al mes de maig faré això o allò”, perquè si ens generem grans expectatives ens podem endur una patacada. Sí que és veritat que hi haurà un abans i un després d’aquesta situació.

Com serà el que vindrà després?

Fa un mes que estem tancats a casa, i quan comencem a sortir i a veure de cop molta gent potser hi haurà persones que no estaran a gust amb tanta companyia. La majoria ho portarem bé, però hi haurà gent a la que li costarà més, com les persones amb ansietat o amb tendència a percebre situacions amenaçants. La gent hipocondríaca amb por al virus ho pot passar malament. Abans al metro viatjàvem molt a prop, tornarà a ser igual? El que canviarà seran les relacions socials i en entorns amb molta gent.

¿Aquesta situació ens deixarà seqüeles?

Cargando
No hay anuncios

Pot ser que hi hagi gent que pateixi estrès posttraumàtic. A mesura que ens anem desconfinant ens hi adaptarem, però hi haurà persones que potser tindran problemes per adaptar-se a situacions de normalitat, tot i que no sé fins a quin punt tornarem a una situació normal. Estarem més atents i anirem amb més cura.

¿Ens tornarem més desconfiats?

Sobretot a l’inici del desconfinament la gent tindrà més cura, atès que la probabilitat de contagi continuarà existint. Amb el temps, si aquest virus es controla, amb vacuna o fàrmacs, la gent s’anirà relaxant amb les mesures de prevenció sempre que no aparegui un nou brot o un nou virus. I és possible que incorporem al nostre estil de vida comportaments com anar amb guants i mascareta, sobretot al transport públic, en situacions amb molta gent (concerts, camps de futbol, festes majors, supermercats...) i fins i tot a la feina.

Pel que fa als resultats de l’enquesta, se’n desprèn que la gent gran és la més positiva.

Cargando
No hay anuncios

Són més positius perquè ja han viscut la vida, si estan jubilats ja tenen establertes rutines i la majoria no tenen problemes econòmics. Els més preocupats per la situació són les persones de la franja de 30 a 50 anys, perquè tenen més despeses econòmiques i estan pagant hipoteques. I si el confinament s’allarga poden aparèixer problemes econòmics que generin malestar a casa i problemes d’adaptació.

Els homes han manifestat tenir menys ansietat i por.

Sí, però jo diria que respon més a un patró sociocultural. Ells manifesten menys les emocions. Però les que realment estan portant el pes de la situació i de la casa, la feina i els fills són les dones.