L’arbitratge espanyol presumeix de nivell

BarcelonaQuan ara fa un parell de temporades va sorgir la idea d’implementar el VAR a la lliga espanyola, alguns membres del col·lectiu arbitral, sobretot els més conservadors, van oposar-s’hi rotundament. Argumentaven que amb la revisió per vídeo, i la posterior correcció de les jugades mal arbitrades, els col·legiats perdrien credibilitat sobre el terreny de joc. Malgrat que els temps havien canviat i que la FIFA ja havia donat llum verda al videoarbitratge, va haver de ser la Lliga -i no la Federació Espanyola- la que remés amb força perquè el VAR arribés a la competició. Mig any després els àrbitres han canviat radicalment d’opinió. No només hi estan d’acord, sinó que han fet servir la tecnologia per presumir obertament del seu nivell. Almenys les dades els donen la raó. En els 190 partits de Primera Divisió jugats fins ara, el VAR ha analitzat 2.280 accions -12 per enfrontament de mitjana-, però només ha corregit la decisió arbitral en 59 casos. Menys del 3%.

“L’anàlisi que en fem és molt positiva. Estem satisfets amb el rendiment del col·lectiu arbitral en aquesta primera meitat del campionat pel nivell d’encerts mostrats i per la implementació del VAR”, deia Carlos Velasco Carballo, president del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) de la Federació Espanyola. L’exàrbitre, conjuntament amb el també antic col·legiat Carlos Clos Gómez, director del projecte VAR en territori espanyol, compareixien per fer balanç de la implementació d’aquest sistema per revisar jugades a través del vídeo durant el partit coincidint amb el final de la primera volta del campionat de Lliga. “El CTA podrà rebre moltes crítiques, però tots posem en valor la transparència. El nostre interès és demostrar que no tenim res a amagar”, afegia Velasco Carballo. “Els àrbitres cometem errors, però amb les estadístiques a la mà veiem un percentatge [baix] del quan tots ens podem sentir orgullosos”.

Els àrbitres consideren que estan fent bé la feina, que el nivell és bo i que el VAR tan sols els dona el cop de mà necessari per evitar errors “clars i manifestos”, com els fores de joc d’escassos centímetres en accions de gol, o en alguns penals molt clars. “L’àrbitre no demana el VAR. Actua com si no existís. És el VAR el que analitza tots els incidents -matisa Clos Gómez-. Busquem l’error zero, però l’error zero no existeix”. Una altra cosa és la polèmica, inherent al futbol des que es va convertir en un espectacle de masses, fa més d’un segle, i que sempre està present en les accions interpretatives. “Ja hi estem acostumats”, asseguren. Encara que són precisament aquestes jugades interpretatives aquelles en les quals el VAR sempre dona validesa a allò que ha considerat el col·legiat in situ. “El VAR és com el Tribunal Suprem. Escolta la defensa, que és l’àrbitre i que descriu què ha vist i per què ha pres una decisió. Després va a l’acusació, que és el vídeo. I, finalment, pren una decisió”.

Tot i que, com asseguraven Velasco i Clos Gómez, “hi ha coses a millorar”, sobretot en la “unificació de criteris” o la “gestió” dels incidents que passen al terreny de joc, els àrbitres creuen que ja s’estan fent bé les coses pel que fa a la “fluïdesa del joc”, un dels temors abans de l’inici de la competició. Segons les dades presentades per Velasco i Clos Gómez, es dediquen una mitjana de 69 segons a revisar una acció dubtosa. I si el VAR creu que el col·legiat ha de tornar a mirar l’acció a través del monitor instal·lat al costat de les banquetes, el temps puja fins als 115 segons.

Les dades presentades pel CTA revelen que el VAR ha revisat 397 accions a l’àrea susceptibles de ser penal -en 56 l’àrbitre havia indicat la pena màxima i en 341 no, i l’havia encertat en 371 ocasions i havia fallat en 26-. Ara bé, els col·legiats explicaven que, d’aquests 26 errors, només 19 es van corregir i en 7 casos es va mantenir la decisió malgrat que estava equivocada. “En aquell moment es va considerar que no era un error clar i manifest”, justificaven. A posteriori sí que s’ha observat l’error.

El percentatge d’error més gran es troba en els fores de joc, tot i que segueix sent baix pel que fa a percentatge. De les jugades revisades, en un 5,36% l’assistent s’havia equivocat i en el 94,64% restant havia pres la decisió correcta. En canvi, el percentatge és inferior al 2% en el cas de les targetes.

Pel que fa als gols, dels 481 que s’han marcat a Primera 15 han sigut vàlids gràcies al VAR -12 per fora de joc inexistent, dos perquè no hi havia falta prèvia i un perquè l’àrbitre no havia vist que la pilota travessava totalment la línia-. Curiosament, se n’ha invalidat el mateix nombre, 15 -10 perquè hi havia fora de joc, quatre per falta prèvia i un perquè la pilota havia sortit del terreny de joc.