Per fer de comptable s’ha de saber comptar

Tothom s’esperava que els Red Bull RB14 lluïssin a Singapur, un escenari que s’ajusta com un guant a les característiques del cotxe dissenyat per Adrian Newey, que és el que té la distància entre eixos més curta de tota la graella. Però Max Verstappen només va poder ser segon. Molts confiaven en el potencial del Ferrari SF71H, que aquest cap de setmana ha estat massa a prop de les parets del traçat asiàtic -en el cas de Vettel, tercer- o massa lluny -en el de Räikkönen, cinquè-, i això que disposa d’un xassís molt bo per a un lloc amb tants revolts i d’un motor força elàstic.

Però, un cop més, el setè d’aquesta temporada, el guanyador ha sigut Lewis Hamilton -com l’any passat-, el més viu de tots en quatre de les onze ocasions que ha corregut en aquest indret. I això que pilota un cotxe, el Mercedes W09, que diuen que acostuma a patir molt en aquesta pista. Doncs encara sort!

Després de l’èxit a la cursa anterior, a Monza, Hamilton ha tornat a fer sortir de polleguera Vettel -que ja és a 40 punts, quan només falten sis proves, i ha deixat escapar una gran ocasió en una pista que li anava de cara-, però sobretot els seus detractors. Abans d’anar al Marina Bay, l’hem vist a través de les xarxes socials participant en tota mena d’activitats, i amb el cap més ficat en la promoció de la marca de roba que acaba de presentar que no pas en l’objectiu de tornar-se a proclamar campió del món (per cinquè cop).

Però, ves per on, ell, el baliga-balaga, el cap de vent, l’immadur oficial de la F1, el dimoni escuat per a alguns, diumenge va pilotar com un comptable, gestionant el desgast dels neumàtics amb traça, alentint el ritme de la cursa com més li convenia.Només va patir, durant uns quants metres, quan Verstappen se li va acostar gràcies a la irresponsabilitat dels doblats. Però quan va voler: cop d’accelerador, i bon vent. De mestre, vaja. O de murri, si volen.

Més enllà d’aquesta victòria, la volta que dissabte li va valer la 79a pole de la seva trajectòria va ser tota una obra d’art. Per mirar-la una vegada i una altra. Com acostumem a fer amb la recuperació d’aquelles exhibicions d’Ayrton Senna els dissabtes a la tarda. Va ser un gir impecable, de col·lecció.

Una volta com només els grans pilots saben fer. I si després d’una demostració com la d’aquest cap de setmana es vol disfressar de pubilla sardanista o de pop a la gallega... què? Que vagin dient i remugant. Que ja en té quatre... i aviat seran cinc. No ho dubtin.