Compte amb el 2019

Les dades de dèficit del 2018 contenen elements que propicien que s’encenguin les alarmes. Per què? Perquè el dèficit de l’administració central comença a donar els primers símptomes d’estar sense control. Perquè entre l’administració central i la Seguretat Social superen, totes soles, l’objectiu global d’Espanya: si no fos pel gran esforç de les comunitats autònomes (Catalunya porta dos anys complint) i les corporacions locals, el dèficit s’hauria pràcticament mantingut. I perquè la reducció del dèficit ha estat la més minsa des del 2012 (quan Espanya va començar a reduir el seu dèficit) malgrat que l’economia va créixer un 2,6% l’any passat.

Europa ha decidit mirar cap a una altra banda. El PSOE, a l’arribar al govern, li va dir a Brussel·les que incompliria el dèficit, i Brussel·les va xiular. El 2018 potser no haurà estat greu. Però compte amb el 2019, quan Espanya, sense pressupost i amb l’economia frenant, ha aprovat quantioses mesures de despesa i cap ni una per elevar els ingressos.