Concilion i Treballplus

Amb lleganyes d'haver dormit no més de sis hores, bec un suc de taronja -per obtenir vitamines que revitalitzen-, endrapo un bol de cereals -que em proveirà d'energia per a tot el matí- i menjo unes quantes panses -les cues, sobretot, per la memòria, ja se sap-. La ràdio presideix la cuina i entre el trànsit, el temps i el "bon dia" del presentador, envia missatges publicitaris: " Energisil, quedarás bien con tu pareja" ; " Revital, aguantarás más y mejor cada día" ; " De Memory, no olvidarás las llaves del coche" .

Ingènua de mi, funcionant només amb productes naturals m'estic perdent tot un paradís de colors, textures, aromes i sabors i, a més, un món d'avantatges nutricionals i de promeses de salut. Queda clar que la vitamina C del meu suc no pot competir amb elements tan seductors com la fosfatidilserina, el ginkgo i la coenzina (ingredients dels medicaments citats).

No se'n parli més, ho compraré tot per quedar a l'altura amb la parella, córrer sense fre i recordar la data de la primera comunió de la meva germana gran. Substitueixo panses, cereals i taronges per ampolletes, càpsules i dates de caducitat. Tres dies després estic esgotada, tinc tiretes al cervell i m'estresso de no oblidar, però m'he enganxat a les pastilles i ara vull qualitat. Exigeixo a la indústria farmacèutica que inventi un Fantasil (que desperti la imaginació sexual), un Bienmesabe (per pair els disgustos) i un Largavisión (per veure-ho tot amb més distància). Ben pensat, qui realment necessitaria un ajut medicinal seria el nostre Govern. Amb un Concililion per idear polítiques efectives de conciliació, un Crisiprou, el nom ja ho diu tot, i un Treballplus, que ajudi a frenar l'atur, ja en tindria prou.

I no patiu pels efectes secundaris; no seria un govern dopat, ni al·lucinat, ni superaria els 110, sinó un govern que aniria a tota pastilla.