Concupiscència mediàtica: I si T. i B. se’n van a l’hotel?
Crec que B. i T. haurien d’anar a un hotel. M’explico.
T. és la més popular de l’institut. Viu a Sant Joan Despí i, tot i que actualment travessa dificultats econòmiques, el seu pressupost és quasi 20 vegades el de B. Això sí, l’estructura se li menja tants diners que té problemes per moblar i decorar la seva gran casa i, sobretot, les segones residències. Com ara la que té al carrer Cultura, 33: una casa molt més modesta, però que anava rebent visites fidels. Els darrers temps, però, li costa molt més congregar-los: amb prou feines els podia oferir unes pastetes en unes sales de parets nues i desangelades.
D’altra banda tenim B. És una hipster moderneta que no surt mai de Barcelona. Es va calar les ulleres de pasta ja fa uns quants anys i s’ha guanyat certa fama d’entesa entre les elits culturals de la ciutat. Va fer un curs de fotografia en un centre municipal i es guanya la vida exposant retrats de barcelonins implicats. Viu en un apartament d’una sola habitació, però té la vida més o menys assegurada sense haver de treballar. Això sí, fa poc va haver d’assegurar el personal que treballava per al manteniment de la casa i també les està passant una mica magres: s’ha quedat sense pressupost per millorar les càmeres, comprar nous filtres o apuntar-se a nous cursets.
¿I si B. i T. anessin a un hotel, metafòricament parlant? Imaginem-nos, per un moment, que les fotografies de B. es mostressin també a la casa on T. convoca els seus amics moderniquis. La paraula clau és també : al capdavall, l’important per a B. no és només que exhibeixi la seva producció a casa, sinó mostrar els seus retrats a com més gent millor. L’Ajuntament li dona una subvenció per la seva tasca de posar en valor l’activitat social i cultural de Barcelona, de manera que, com més gent vegi les seves fotografies, més sentit tindrà la seva activitat. Alhora, T. podria treure la pols a aquella casa que alguns recorden com un centre de reunió acollidor per fer-hi tertúlies culturals, descobertes literàries o, senzillament, escoltar bons concerts de música independent.
Si, a sobre, T. li donés uns (pocs) euros a B. com a compensació, l’equació seria perfecta. La primera decoraria la seva casa del carrer Cultura, 33 amb poc esforç econòmic, i la segona podria acabar de regularitzar la situació del personal i invertir en seguir estant a l’avantguarda sense haver de demanar a l’Ajuntament que s’estiri més.
Sé que alguns puristes no veuran amb bons ulls aquesta concupiscència. Però temps moderns demanen relacions modernes.
