TEATRE

Una conjura d’imbècils envoltats de tombes

Una escena de La calavera de Connemara.
i Santi Fondevila
24/09/2017
2 min

Barcelona‘La calavera de Connemara’

LA VILLARROEL 22 DE SETEMBRE

Martin McDonagh, dramaturg i director de cinema, va néixer a Anglaterra de pares irlandesos i passava els estius a Galway, un entorn rural que va donar lloc a la seva primera trilogia dramàtica, de la qual formen part La reina de la bellesa de Leenane -per a nosaltres coneguda- i La calavera de Connemara. Aquesta última és una comèdia negra força esbojarrada que acaba d’estrenar-se a La Villarroel i que malgrat desenvolupar-se entre tombes fa olor d’èxit.

L’obra planteja la grotesca situació d’un enterramorts, el Mick, que cada any es veu obligat a desenterrar i a desfer-se de les restes mortals d’alguns veïns per fer lloc als nous inquilins del cementiri. Aquest any li tocarà exhumar la seva dona, que oficialment va morir en un accident de cotxe a causa de l’embriaguesa del marit. Els rumors del poble, però, apunten a un possible assassinat que un babau policia admirador de Colombo, el Thomas, vol esbrinar sigui com sigui. A més, el capellà del poble li ha assignat com a ajudant un adolescent amb poques llums, el Mairtin, dotat d’una vitalitat i d’una verborrea desmesurades.

Bona part de l’obra funciona sobre la confrontació entre l’etílic sentit comú del Mick i l’entranyable i divertida imbecilitat del Mairtin. Són els dos grans personatges d’una obra que comença amb una lànguida quotidianitat a l’estil de Synge però que de pressa s’endinsa en una grolleria que remata la hilarant escena de l’escabetxada de cranis. Fantàstica la seguretat i veritat de Pol López per retratar aquest enterramorts, que ofega en alcohol la seva tristesa. Brillant Marta Millà com l’avorrida Maryjohhny. Perfecta l’estupidesa del Thomas de Xavi Sáez. Eficaçment còmic Oriol Pla, dotat d’uns brillants recursos expressius en una composició sobrada d’energia i faltada de matisos, malgrat que l’excés sigui ben rebut pel públic. Una objecció sens dubte atribuïble a la direcció d’Iván Morales, que ha primat la part més pallassa del personatge però que en el conjunt firma una posada en escena molt eficaç i entretinguda.

stats