El Constitucional debatrà dilluns els recursos contra les fórmules de jurament al Congrés i al Senat

MadridEl ple de la sala primera del Tribunal Constitucional, integrada per dues seccions de tres magistrats cadascuna, examinarà dilluns que ve, dia 15 de juny, tres recursos d'empara del Partit Popular i Ciutadans contra les fórmules de jurament o promesa dels diputats i senadors el 21 de maig del 2019. Com que es refereix a la XIII Legislatura el resultat de la votació no té efectes pràctics, però si, com pretenen, els magistrats ponents porten l'assumpte al ple de tot el TC, això deixaria un precedent per al recurs de Vox contra 29 diputats de l'actual legislatura.

El magistrat Alfredo Montoya és el ponent en dos recursos, un presentat pel diputat del PP per Salamanca José Antonio Bermúdez de Castro i un altre de la diputada de Ciutadans Marián Adán de la Paz. I Andrés Ollero és ponent en el tercer recurs, del PP, que signa Javier Maroto, contra els acords del Senat de l'11 de juny i el 29 de maig del 2019, i l'acord del president de la cambra alta, Manuel Cruz, del 21 de maig del 2019.

L'escrit del PP posa com a exemple les següents fórmules utilitzades al Congrés el 21 de maig del 2019.

Oriol Junqueras: "Des del compromís republicà i com a pres polític, i per imperatiu legal, sí, ho prometo".

Josep Rull: "Com a pres polític, i amb lleialtat al mandat democràtic i amb el poble de Catalunya, ho prometo".

Jordi Sànchez: "Des del compromís amb el diàleg, i amb lleialtat al mandat de l'1-O, com a pres polític, ho prometo".

Jordi Turull: "Com a pres polític, i amb lleialtat al mandat de l'1-O i amb el poble de Catalunya, per imperatiu legal, ho prometo".

El PP considera que "l'acatament no s'ha produït de forma clara i inequívoca, sinó que, en canvi, amb aquestes fórmules el que s'ha pretès és limitar, condicionar o eludir el jurament o promesa d'acatar la Constitució".

"Aquesta situació ha propiciat un espectacle impropi de la institució que acull la sobirania nacional del poble espanyol i que ha tingut prou transcendència pública i ha causat indignació entre la majoria de la societat espanyola", deia el PP.

I al Senat, Raül Romeva, per ERC, es va autodenominar "pres polític" i va prometre el càrrec "fins a la República Catalana". El senador per Junts per Catalunya Josep Maria Matamala i dos senadors més van prometre acatar la llei fonamental "amb lleialtat al mandat democràtic de l'1 d'Octubre".

Els magistrats Montoya i Ollero, juntament amb quatre magistrats més, han deixat saber que desitgen, més enllà de la votació al ple de la sala primera de sis magistrats, portar l'assumpte al ple del Tribunal Constitucional, tal com ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA.

Tot i que el resultat del debat i la votació del 15 de juny no tindria efectes pràctics perquè es tracta de l'anterior legislatura, la número XIII, la importància estratègica de l'assumpte és que crearia un precedent doctrinal. I Vox va presentar, al seu torn, el febrer del 2020, recurs d'empara contra les fórmules d'acatament de 29 diputats d'ERC, Bildu, JxCat, la CUP i Unides Podem en la constitució del Congrés de Diputats el 3 de desembre del 2019.

Si els recursos contra els juraments de la legislatura passada es porten al ple i es repeteix l'operació amb els de la legislatura actual i 29 escons acaben sent declarats inconstitucionals, la XIV Legislatura en curs quedaria en l'aire, i a més quedarien qüestionades totes les resolucions adoptades durant aquests mesos, incloent-hi els estats d'alarma.

Els sis magistrats conservadors han sol·licitat per escrit que el recurs de Vox també es porti a un ple. El primer round, per tant, tindrà lloc dilluns a la sala primera.

Aquesta sala està formada per dues seccions, i el ple, doncs, reuneix els magistrats Juan José González Rivas (perfil institucional i president del TC), Andrés Ollero (conservador), Santiago Martínez-Vares (conservador), Andrés Montoya (conservador), Cándido Conde-Pumpido (progressista) i María Luisa Balaguer (progressista).