Construint l’entrenador del futur
El Barça forma cada any desenes de tècnics per cobrir les seves necessitats, i molts d’ells, més joves de 30 anys, marxen fora per dirigir les escoles repartides pel món
BarcelonaEl desembre del 2015 Jordi Martínez va marxar amb 24 anys a Riad, la capital de l’Aràbia Saudita. Hi van viatjar ell i dos companys més per engegar una escola de formació del Barça que actualment té més de 400 jugadors. Un any i mig més tard d’emprendre aquesta aventura, ja amb 25 anys, ha sigut l’encarregat d’obrir fa tot just uns dies un nou centre a Dammam, a l’est del país. S’encarrega de la gestió del centre, de contractar els empleats, triar entrenadors i algun fisioterapeuta, buscar tornejos i amistosos per als nois, negociar amb les federacions locals i aplicar la metodologia de joc que va aprendre a Barcelona de la mà de Joan Vilà i Paco Seirul·lo. El Jordi és un dels centenars d’entrenadors que exporten la marca Barça per tot el món, ja sigui a través de campus estivals o de les gairebé trenta escoles que el club té repartides per tot el planeta.
A més de 10.000 quilòmetres de distància de Dammam, i en una cultura totalment diferent, s’hi han instal·lat Àngel Berastain i Xavi Pérez. El primer, després de passar pel Marroc, dirigirà amb 29 anys el centre d’Ottawa, al Canadà. Als 17 anys va deixar Mallorca per anar a estudiar a Barcelona, on ràpidament es va posar a entrenar els més petits al Catalonia, un club de formació al bell mig de la capital catalana, pas previ d’entrar al Barça de la mà d’Albert Benaiges. Primer va poder col·laborar en alguns campus i després va fer el salt a les escoles internacionals. Una nova etapa professional que va poder fer, en gran mesura, pel fet de ser graduat en econòmiques, uns coneixements que ara l’ajuden a l’hora de gestionar el centre que dirigeix.
Ben a prop de l’Àngel, a Mont-real, l’encarregat de vetllar pels interessos de la marca Barça és Xavi Pérez, de 33 anys. Va entrar al club fa 12 anys, però va aparcar momentàniament la carrera com a formador de base per anar a jugar a Hong Kong i Indonèsia. Quan va tornar a Barcelona va recuperar la feina com a entrenador, fins que se li va obrir la porta per marxar a l’estranger. Els directors de les escoles internacionals, la majoria gent molt jove que no sobrepassen els 35 anys, han d’estar molt pendents dels tècnics locals, que no han rebut formació directa sobre la metodologia Barça i necessiten un aprenentatge accelerat. “Els primers mesos hem d’estar-hi molt a sobre, planificar els entrenaments, fer reunions en acabar les sessions per incidir en les coses que cal millorar. Van absorbint la nostra idea fins que van sols”, explica.
Les escoles internacionals s’han convertit des de l’arribada de Sandro Rosell a la presidència en una aposta decidida per fer marca. Milers de nens a tot el món, ara fins als 18 anys, s’entrenen sota el segell Barça, amb sessions idèntiques a les que es fan a la Ciutat Esportiva. A Dubai, per exemple, són prop d’un miler de nens. “Hi ha jugadors que van deixar el Flamengo per venir a la nostra escola perquè volien tenir bons entrenadors”, explica el responsable de l’àrea esportiva de l’escola, Isaac Guerrero. Al centre de la República Dominicana fins i tot hi ha 7 jugadors internacionals amb el seu país. I és que algunes escoles poden competir de manera oficial contra els clubs autòctons, cosa que redimensiona el valor dels centres. Es tracta d’un projecte que, segons l’última memòria econòmica del club, representa gairebé 10 milions d’euros d’ingressos i que cada any suma més i més inauguracions per tot el món. El mapa es va omplint.
Una demanda molt gran
I, per aconseguir-ho, per nodrir totes les necessitats de l’entitat, el Barça ha de formar cada any moltíssims tècnics, no només de futbol. Alguns entraran a la mateixa escola que el club té a Barcelona, on hi ha 360 nens i gairebé 60 tècnics. Altres, molt qualificats, faran el salt als centres internacionals. I gairebé 150 col·laboraran amb els campus que el Barça fa per tot el món durant la Setmana Santa i l’estiu.
L’escola de Barcelona és el primer esglaó del futbol formatiu: cada any es presenten 1.500 nens per entrar-hi i només se n’agafen uns 60. “El nivell és bo, cada any creix”, resumeix Guerrero, en constant contacte amb els responsables de l’àrea metodològica del club. L’any passat, per exemple, 4 nens van saltar de l’escola al futbol base -que s’inicia amb els prebenjamins de 7 anys.
Igual que el filtre amb els més menuts és cada vegada més acurat, passa el mateix amb el nivell d’exigència amb els tècnics i la manera com se seleccionen. Cada any el Barça rep de mitjana entre 400 i 450 currículums -en l’últim procés selectiu no hi havia cap noia, una assignatura pendent a nivell de club i de país-. Un cop analitzats tots els candidats, es va iniciar un procés de selecció que va deixar la llista en uns 90 escollits. Ells van haver de passar una doble prova, teòrica i pràctica. En la primera, a la Sala Berlín del Camp Nou, van haver de crear una sessió a partir de les premisses que els marcaven els avaluadors en funció d’un patró. Després, sobre la gespa del Miniestadi, els futurs entrenadors van haver de plantejar en grups de 12 una de les situacions simulacionals per demostrar la seva capacitat d’interpretació del joc. La van haver de defensar durant 8 o 10 minuts en castellà i català, i posteriorment 4 o 6 minuts en anglès, per posar de manifest que saben comunicar i ser pedagògics, i alhora que tenen capacitats idiomàtiques.
Aquesta segona fase de la selecció va reduir els candidats a la meitat, uns quaranta. Tots ells van fer un període de proves de 3 setmanes al club que els va conduir a l’última fase del procés de selecció. El grup d’escollits s’ha reduït fins als 25, que durant un mes van ser assistents dels entrenadors de l’escola per acabar de formar-se, i van haver de complimentar un curs de quatre setmanes a les instal·lacions de Sant Joan Despí. Es tracta del FCBCoaches Academy, que aquest passat mes de febrer va viure la segona edició, sota el paraigua del projecte Masia 360.
Aquest any hi havia prop d’un centenar d’inscrits, amb tècnics del mateix club, també del departament de scouting i les seccions, i gent provinent de diferents centres de tecnificació. Se’ls va formar en matèries tan diverses com idea de joc, metodologia de l’entrenament, treball específic de porters, direcció d’equips, habilitats comunicatives, reglament, salut i gestió de xarxes. El professorat era la majoria intern, però també hi havia especialistes de fora, com el doctor Ramon Pi, que va explicar a l’auditori com un futbolista va “haver de deixar el futbol” per culpa d’un problema “a les dents”. Les sessions més productives van ser les de Vilà i Seirul·lo, els encarregats d’explicar el corpus futbolístic. La idea. Com es juga i com s’ha de traslladar als entrenaments. “Que t’ensenyin el Paco o el Joan, o el Pep Segura, és un luxe”, diu Guerrero amb satisfacció. “L’estil sempre evoluciona, és moldejable. La idea és la mateixa, créixer a través de la pilota, però els mètodes d’entrenament evolucionen”, resumeix Jandro Esteban, de 32 anys i alumne del curs i tècnic de l’escola.
Tant el Jandro com Marc Pinyol, de 24 anys, coincideixen a l’hora de pensar que la “millor sortida” per als entrenadors que es formen al FCBCoaches Academy és anar a l’estranger. “És una opció real”, assumeix el Marc, que porta des dels 18 anys formant futbolistes a l’escola. “Tots volem viure d’això, i sortir fora ho veiem amb bons ulls”, remata el Jandro després d’una classe sobre dopatge.
I és que des de fa molts anys el futbol català exporta talent per tot el món. S’ha fet marca, aprofitant sobretot la força que té el Barça. A vegades, però, s’ha creuat una línia vermella perillosa. “La gent s’atreveix molt a sortir fora. Ho hem notat, per les coses bones i per les dolentes: alguns entrenadors han marxat i necessitarien més rodatge”, lamenta Guerrero.
Promocions internes i mobilitat
El Barça no pot absorbir tot el que forma, i molts d’aquests tècnics buscaran fer carrera fora del club, una qüestió que no preocupa als despatxos de la Ciutat Esportiva. Exportar la idea futbolística lluny de Sant Joan Despí no és afavorir els rivals. “Si van a altres clubs és un servei que el Barça fa al territori. Si treballen el nostre model, el club tindrà més llocs on anar a buscar tant tècnics com jugadors quan ho necessiti”, explica Pere Gratacós, el responsable de l’àrea de formació de formadors del projecte Masia 360. Al club sostenen que és fonamental tenir una bossa d’entrenadors àmplia que permeti activar les promocions internes. “Si algú marxa, el seu lloc l’hauria d’ocupar un tècnic d’aquí. L’escola és el viver”, argumenta Gratacós, que defensa que els entrenadors del futbol formatiu han de sortir de la “zona de confort” cada certs anys per buscar nous reptes i donar oportunitats als que hi ha per sota.
El programa no només serveix per aprendre conceptes futbolísticis o de gestió, el Barça també ha impulsat durant l’últim any que els tècnics de la casa -i tots els que envolten els esportistes- rebin formació per prevenir situacions de risc, per exemple destinades a anticipar-se a possibles casos d’assetjament sexual. Un treball que, tal com explica Gratacós, s’intentarà estendre properament a “les seccions amateurs”, que són els grups de “més risc”. Ells també porten “l’escut del Barça”, però no disposen de tots els recursos materials i humans que l’entitat ofereix a les seccions professionals.
El Barça posa l’accent en la formació, conscient que serà molt difícil que algun d’aquests joves que aprenen de Vilà i Seirul·lo en les sessions del FCBCoaches arribi al primer equip, copat sempre per exjugadors. Es tracta d’un projecte ideat per estendre la marca Barça a tot el món -amb el que això implica econòmicament- i pensat per augmentar el nivell dels tècnics. En el futbol actual, cada cop es comença més aviat i el primer esglaó no es pot passar de llarg.