11/7: Contra Calviño

BarcelonaLlegeixo que la derrota de Nadia Calviño en l'intent de presidir l'Eurogrup afebleix la posició internacional d'Espanya. Em sembla al revés: la feblesa de la posició internacional d'Espanya ha provocat la derrota de Nadia Calviño. El que es presenta com a un efecte és en realitat la causa. Ja sé que l'elecció de la presidència de l'Eurogrup no és només una competició entre estats. Hi ha més claus: home/dona, grans/petits, contribuents/beneficiaris, socialistes/populars/liberals... Però en la major part d'aquests eixos la candidatura de Nadia Calviño era més aviat forta. En qualsevol cas, ser la candidata espanyola no li ha sumat res i li ha restat molt. Perquè la imatge internacional d'Espanya no és bona. I això puntua contra Pedro Sánchez, però també contra tot el sistema. Monarquia inclosa. Perquè és el conjunt del sistema el que ha adquirit una imatge de frivolitat, de manca de rigor, d'incapacitat d'autocrítica, de no agafar els problemes importants per les banyes, sinó protegir-se amb un aïllacionisme superb. Un càstig a Espanya? Diguem que els efectes d'un desgast acumulat, que s'ha anat ocultant a l'opinió púbica espanyola. I que se li continua ocultant quan no apareix com una de les causes rellevants d'una derrota dolorosa.