El perill de criminalitzar els manters
BarcelonaLa ciutat de Barcelona ha sigut aquesta setmana escenari d'un macrodispositiu de la policia (Guàrdia Urbana, Mossos i Policia Portuària) que destina més d'un centenar d'agents a impedir que els venedors ambulants d'origen africà, el conegut 'top manta', despleguin la seva activitat en algunes zones com el passeig de Joan de Borbó o Montjuïc. L'operatiu està tenint un efecte, si més no, relatiu, ja que els manters esperen que es facin les deu de la nit, que és quan es retira la policia, per tornar-s'hi a posar. L'objectiu de deixar-los moltes hores sense poder vendre els seus productes a les zones més concorregudes de la ciutat, però, sí que s'està aconseguint, de manera que segur que està repercutint en els seus ingressos.
Encara és d'hora per valorar els efectes del dispositiu i el seu impacte real, tant en la imatge de la ciutat com en les vides dels principals afectats, que són els manters. Però sí que hi ha un seguit de reflexions que ja es poden fer d'entrada. La primera és que el canvi de política de l'Ajuntament de Barcelona s'ha produït sense que l'alcaldessa, Ada Colau, n'hagi ofert unes explicacions clares i convincents, sobretot perquè tant durant la campanya com en la legislatura anterior Barcelona en Comú sempre va ser crítica amb aquest tipus de polítiques, que eren defensades tant per Manuel Valls com per Josep Bou (PP). Ara fa l'efecte que el gir és una decisió individual del tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, d'Units per Avançar (exUDC) i integrat a les files del PSC, i en què l'alcaldessa no ha tingut res a veure. Ada Colau, però, està obligada a exercir el lideratge polític de la ciutat i a donar la cara per tot el seu govern, que és un i no dos.
En segon lloc és un error barrejar la problemàtica del 'top manta' amb la inseguretat, com fa el senyor Batlle, perquè aquest és un camí que estigmatitza i criminalitza tot el col·lectiu dels manters de manera injusta. Igual que amb els menors no acompanyats, els responsables polítics han de ser molt curosos en el llenguatge si no volen atiar brots de xenofòbia. Per tant, una cosa és que la venda ambulant sigui una activitat prohibida i que provoqui problemes com l'ocupació de l'espai públic, i una altra de ben diferent que generi inseguretat o perill per a la integritat de les persones. Alerta amb això.
En tercer lloc, l'experiència demostra que la recepta policial per si sola no és una solució, ja que el 'top manta' és un problema multifactorial en què es barregen qüestions d'immigració i estrangeria, de falsificacions, de màfies i, sobretot, de pobresa estructural. Sense un enfocament conjunt de totes aquestes qüestions qualsevol iniciativa està condemnada al fracàs.
El que seria una autèntica paradoxa, i una desgràcia, és que optant per la repressió policial contra els manters el resultat fos que una part d'ells es veiessin empesos a cometre altres delictes i, ara sí, augmentar la inseguretat. Abans que res, els manters són persones humanes. I mereixen ser tractats com a tals.
