Una conversa entre amics a Barcelona

BarcelonaGran feina la que ha fet Jordi Coca per portar a escena el que va ser una conversa entre l’alcalde de la Barcelona que aspirava als Jocs Olímpics, Pasqual Maragall, i la regidora de Cultura, l’escriptora i dramaturga Maria Aurèlia Capmany, a partir del llibre de Xavier Febrés que inaugurava la col·lecció Diàlegs a Barcelona (1984).

Amb el títol Parlàvem d’un somni, Coca refà aquella conversa amb afegits de conferències, textos literaris i les memòries de tots dos situant-la el 1983 a la sala-menjador de Maria Aurèlia Capmany. L’autor vol transcendir els referents o qüestions històriques concretes i en canvi fer brollar les reflexions sobre la ciutat i sobre Catalunya que feien dos polítics amb moltes afinitats però de generacions, edats i orígens socials diferents. No queda clar el motiu de la visita de Maragall a la regidora, però tan hi fa. L’autor deixa que sigui la personalitat de Maria Aurèlia Capmany, vital, directa, espontània i reivindicativa, la que condueixi l’encontre amb un Maragall més introspectiu i reflexiu encara que igualment càlid. És en els records privats d’una dona de 65 anys que ha viscut la guerra i altres penúries on s’obren vies d’aire i fins i tot d’humor en la densitat d’unes confrontacions de caràcter professoral sobre, per exemple, la història de la burgesia catalana. Sort d’aquests apunts, com el joc de la coca-cola que demana Maragall, per transitar per un text hereu d’una conversa editada per un escriptor a la qual segur que li aniria molt bé deseditar-la per donar-li vida i naturalitat. I creguin que sé de què els parlo, perquè si les entrevistes que fem els periodistes es publiquessin sense editar res seria igual. Bona direcció d’actors del mateix Coca amb una magnífica Anna Güell, que pren les regnes de la funció amb tota la passió i claredat que li manca a un Òscar Intente massa ensopit i somiador.