L’1-O converteix la Policia Nacional en el cos de seguretat més repressor

BarcelonaL’1 d’octubre ha convertit la Policia Nacional en el cos de seguretat que encapçala el rànquing de la repressió violenta a Catalunya. El balanç del primer any i mig del Sirecovi -un sistema d’alarma davant dels excessos de les forces de l’ordre i les institucions- situa la policia espanyola com la més problemàtica, molt per davant dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil o, fins i tot, els funcionaris de presons. Entre el desembre de 2016 i el maig d’aquest any el Sirecovi ha recollit 62 casos de violència de la Policia Nacional, 35 dels funcionaris de presons, 13 dels Mossos d’Esquadra, 6 de policies locals, 6 de la Guàrdia Civil, 2 de vigilants de seguretat privada i 20 d’altres cossos com, per exemple, la policia portuària.

El Sirecovi, un projecte de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona, és una mena de botó vermell contra els excessos de l’autoritat. A través d’internet, telèfon i correu postal -sobretot en el cas dels presos-, els que hi treballen recopilen els casos que els envien. Després els verifiquen un per un, contacten amb els afectats i els demanen autorització per tramitar-los, els inclouen al registre i, finalment, envien una alerta a les administracions responsables, les organitzacions de defensa dels drets humans i les institucions internacionals. Aquest observatori té el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’aval del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura.

La Policia Nacional no encapçalaria el rànquing de violència institucional si no fos per la repressió del referèndum de l’1 d’octubre. Segons les xifres del Sirecovi, 58 dels casos en què està implicada la policia espanyola corresponen a les actuacions que van cometre els agents del cos durant l’1-O. La repressió policial que hi va haver en el referèndum ha trasbalsat les estadístiques. Com a consqüència, les denúncies contra la Policia Nacional han superat els dels funcionaris de presons, que són els que, altrament, haurien encapçalat el rànquing. L’equip del Sirecovi es va veure gairebé desbordat per l’allau de casos que va rebre arran de l’1 d’octubre.

En aquest any i mig el Sirecovi ha rebut 211 casos, 111 dels quals estan vinculats amb l’1-O. Del centenar que no ho estan, n’ha obert 80 -la resta s’han descartat perquè no s’han pogut validar o no s’ha contactat amb l’afectat, per exemple-. En la majoria dels casos que no tenen res a veure amb l’1 d’octubre, els afectats eren homes (83,5%), sobretot perquè moltes de les denúncies que han arriben al Sirecovi -54- havien passat en presons, i tan sols un 6,8% dels presidiaris són dones. Però 21 de les denúncies que va tramitar van ser per actuacions policials al carrer o dins d’edificis, com ara immobles ocupats o estacions de tren.

Agressions i abusos d’autoritat

Dels casos que ha tramitat el Sirecovi i que no tenen res a veure amb l’1-O, 43 són queixes i denúncies per agressions; 13, per abús d’autoritat; 10, per abusos en l’aïllament a les presons; 7, per excés en les contencions -reduir o fins i tot lligar algú-; 5, per coaccions; 1, per un suïcidi sota privació de llibertat; i 19, per altres motius. 16 dels casos s’han arribat a comunicar a escala internacional, a organismes com el Relator Especial de les Nacions Unides contra la Tortura, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa, o l’Organització Mundial contra la Tortura. També ha comunicat molts dels casos a institucions locals, com el Síndic de Greuges i la Direcció General de Serveis Penitenciaris, i a entitats de defensa dels drets humans, entre d’altres.

L’alerta que envia el Sirecovi ha de servir perquè les organitzacions puguin reclamar a les autoritats que investiguin cada cas i prenguin mesures, però també perquè les institucions comencin investigacions pel seu compte. Aquest projecte pioner, que tot just busca consolidar-se, ha posat en marxa una campanya per recollir donacions per tirar-lo endavant, ja que es basa en bona part amb el voluntariat.