La convocatòria d’eleccions amenaça la renovació de la direcció del Circuit de Catalunya
La instal·lació necessitarà 3 milions d'euros públics per pagar la F1 d'aquest any, que no tindrà públic
La tensió es pot tallar al Circuit de Catalunya, instal·lació que s’ha convertit en un maldecap econòmic per a la Generalitat, el seu primer accionista. El Circuit havia de nomenar una nova direcció per capgirar la situació en què es troba, però el relleu està sota amenaça per la previsible convocatòria d’eleccions a Catalunya en els pròxims mesos.
A principis d’any, un informe de la Intervenció General de la Generalitat va fer saltar totes les alarmes al revelar nombroses irregularitats en la gestió del Circuit, que incloïen el pagament de 722.904 euros en retribucions no reconegudes al conveni col·lectiu, segons va avançar El País i ha pogut comprovar aquest diari. Això era especialment greu en una instal·lació que ha registrat pèrdues acumulades de 82 milions d’euros des del 2009. La Generalitat s’ha vist obligada a tapar el forat any rere any.
Poc després que es conegués l’informe, el president del Circuit, Vicenç Aguilera, va plegar sobtadament. Des de llavors, el president del RACC, Josep Mateu, ocupa la presidència del Circuit de manera interina. Dins de la Generalitat hi ha consens que el nou president hauria de ser executiu (fins ara no ho era) i, per tant, cobrar un sou. D’aquesta manera, argumenten al Govern, al nou president se li podrien exigir resultats i que trobi la manera de fer que el Circuit guanyi diners. En definitiva, que la gestió es professionalitzi. “I si no ho aconsegueix, al carrer”, diuen des del Govern.
Però dins de la Generalitat han aparegut dues posicions enfrontades: d’una banda, la del departament d’Economia (en mans d’Esquerra), que advoca per nomenar un nou president com més aviat millor i incloure en la renovació el director general, Joan Fontserè, que fins ara ha sigut el màxim executiu del Circuit i el responsabilitzen tant dels resultats econòmics com de les irregularitats que ha destapat la Intervenció; de l’altra, el departament d’Empresa (controlat per JxCat), que creu que per tenir una presidència executiva abans cal modificar els estatuts i que això, com a mínim, trigaria tres mesos. Tenint en compte que aviat hi haurà eleccions, ajornar el relleu un mínim de tres mesos implica allargar la renovació sense data a la vista.
Entretant, però, el Circuit haurà de negociar amb la Fórmula 1 la renovació del contracte, que expira aquest any i, per tant, s’hauria de tancar en els pròxims mesos. La F1 és la clau de volta del Circuit, ja que aquesta competició és el que provoca les pèrdues en què, any rere any, incorre la instal·lació.
Segons les fonts consultades, Empresa i Economia ja tenen fins i tot pactat el nom del futur president. El que no està clar és si també es renovarà el director general. Unes veus diuen que sí, les altres que no. La tensió és palpable a les reunions del consell d’administració, on topen aquestes diferents visions.
Pèrdues un any més
El contracte amb la F1 s’acabava el 2019, però el Govern va poder allargar-lo un any més (aquest 2020) amb el compromís de signar un contracte a llarg termini a partir del 2021. Per a aquest any, la Generalitat es va comprometre a pagar fins a 25 milions de dòlars (22 milions d’euros) a Liberty Media, l’organitzadora del Gran Premi. Normalment el Circuit ingressa per la venda d’entrades i, a finals d’any, la Generalitat cobreix la diferència fins a arribar als 25 milions de dòlars.
Però la crisi del coronavirus ho ha canviat tot. Finalment, aquest any el Gran Premi es farà a l’agost, però sense públic. És per això que la Generalitat ha acordat amb Liberty Media que finalment no pagarà el cànon de 25 milions de dòlars. Això sí, encara que sigui sense públic, organitzar el campionat costarà 4 milions d’euros per la seguretat i l’adequació de les instal·lacions, entre d’altres. Liberty Media s’ha compromès a aportar un milió, però encara s’hauran de cobrir els tres milions d’euros restants, que previsiblement tornaran a sortir de les arques públiques. Una part podrien seguir aportant-la l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, com han fet fins ara, però tampoc està clar que ho tornin a fer. La resta la cobriria, un any més, la Generalitat.