Cop d’estat contra la convivència

Membre del Col·lectiu PragaEl govern d’Espanya, amb el suport del PSOE i Ciutadans, ha posat en marxa un cop d’estat contra l’ordre constitucional instaurat el 1978. Concretament, l’Estat pretén liquidar la Constitució territorial, formada per les previsions del títol VIII de la Constitució i el desenvolupament que en fan els Estatuts d’Autonomia, que és el marc en el qual es realitza l’autonomia de nacionalitats i regions, que es concreta en un sistema institucional propi, competències legislatives i una garantia de no intromissió de l’Estat.

És important retenir aquesta perspectiva. El cop d’estat no és només contra les institucions i les llibertats dels catalans i de Catalunya. Ho és també contra els fonaments de la convivència que regeixen a l’estat espanyol des del 1978. Mitjançant una interpretació intolerablement extensiva de l’article 155 -una norma afegida amb calçador a la Constitució i que, en cap cas, no permet cap de les mesures proposades-, es pretén dur a terme una reforma de l’Estatut d’Autonomia vigent a Catalunya i una alteració de la Constitució territorial.

Això vulnera frontalment l’article 152 de la mateixa Constitució, que només permet la modificació dels Estatuts pels procediments que ells mateixos regulin i previ referèndum. I tot això, recordem-ho, sense que aquesta decisió pugui ser susceptible de cap mena de control jurisdiccional.

El mateix Estat, per la via de fet, ha entrat en mode constituent, ha deixat d’estar emparat per la legalitat constitucional i ha perdut la seva legitimitat. Així doncs, té tot el sentit, ara sí, declarar en seu parlamentària la decisió adoptada pel poble de Catalunya l’1-O.