Cop de puny

William Klein fa veritables instantànies. Les fotografies sempre són instants, però en gran part de la seva obra trobem la sublimació d’aquestes dècimes de segon. Imatges disparades sense previ avís, mogudes, desenfocades, atapeïdes, texturades, intenses, trepidants… tipogràfiques. De vegades s’acosta tant a qui vol fotografiar que el retratat ni s’adona que és el protagonista de la imatge i el plasma allà, en tota la seva realitat i cruesa, exposat sense cap filtre, brutalment autèntic. Ni tan sols té la possibilitat d’intentar posar cap cara, la foto ja està feta. Així doncs, la col·lecció de personatges i situacions és extraordinària per especial, inquietant o grotesca.

L’any passat vaig tenir la sort de poder treballar amb ell en un recull de tots aquests anys de professió, William Klein celebration. Cada capítol és una ciutat, i alhora que t’endinses en el fotògraf vas aprofundint en la cultura del país retratat: l’elegància maleducada de Nova York, el seductor imaginari italià, la freda resistència russa, el caràcter ressec de la Manxa, el fosc misteri de Tòquio, el combatiu glamur parisenc. Mai et deixa indiferent. Les seves imatges són gairebé com un cop de puny.