Or en bàsquet i en autenticitat

BarcelonaTot i competir sense cap jugador de la mítica generació del 80 per primera vegada en els últims vint anys, la selecció espanyola va superar ahir l’Argentina (75-95) i es va proclamar campiona del món per segona vegada a la història. El triomf en la final de la Copa del Món de la Xina, que arriba tretze anys després de l’èxit del Japó 2006, confirma que el relleu està en bones mans.

Onze anys després de meravellar tothom en el mateix escenari, el Wukesong Sports Center de Pequín, en la final dels Jocs Olímpics del 2008, Ricky Rubio, que va sumar 20 punts i 7 rebots, va fer un partit molt complet i va ser escollit com a MVP. “Aquest equip és llegenda”, va dir el director de joc. Marc Gasol, que va acabar amb 14 punts, 7 rebots i 7 assistències, es va convertir en el segon jugador de la història que es proclama campió de la NBA i del món el mateix any. El base i el pivot han format part d’un nucli de jugadors molt fiable en què també han destacat durant tot el campionat Sergi Llull, Rudy Fernández i Víctor Claver. “Això és increïble. No tinc paraules per descriure tot el que sento. Hem fet un torneig molt seriós des del principi i ha estat molt important el grup que tenim”, va dir l’escorta del Reial Madrid. L’aportació de Pau Ribas i Pierre Oriola també ha sigut notable per aixecar la fiabilitat d’un equip que ha competit com cap altre.

Integrada per cinc catalans, un mallorquí, un menorquí, un valencià i un andorrà, la selecció espanyola compta amb un grup de jugadors excepcionals dins i fora de la pista. El compromís d’esportistes com Gasol, que va formar part d’una operació de rescat amb l’ONG Open Arms, i Rubio, que ha posat en marxa una fundació per potenciar la investigació en la lluita contra el càncer, queda fora de qualsevol dubte. L’equip, on molts dels components llueixen cordons daurats per donar suport a la lluita contra el càncer infantil, està ple d’exemples d’autenticitat.

La defensa i el domini en el rebot van enfonsar l’Argentina en una final en què el rival va semblar pitjor del que és. Tan sols Gabriel Deck (24 punts) i Nico Laprovittola (17) van competir al seu nivell habitual. Facu Campazzo, que no va poder contenir les llàgrimes, i Luis Scola no van tenir la final que havien imaginat.

Un inici que marca la final

La posada en escena de la selecció espanyola va tenir més concentració que la del combinat argentí. Sergio Scariolo va utilitzar Oriola per desgastar Scola i el seu equip va saber encertar el ritme. Els primers quatre minuts van impulsar el conjunt espanyol, que va aconseguir un avantatge de 12 punts (2-14). La reacció del rival va néixer de les mans de Nico Brussino, primer, i Nico Laprovittola, després. Tot i això, Espanya va arribar a tenir una diferència de 17 punts (14-31). Al descans s’hi va arribar amb 31-43 en el marcador.

Sergio Scariolo, que va tornar a portar la iniciativa tàctica, va saber treure petroli d’un equip més curt que en altres campionats. Sergio Hernández no va trobar la manera de desactivar el joc de la selecció espanyola, que va arribar a dominar la final per 22 punts de diferència quan faltaven quinze minuts i mig per al final (33-55).

El combinat argentí va aterrar als últims deu minuts amb un desavantatge de 19 punts (47-66), però no es va rendir i va ajustar el marcador en un últim quart en què va exhibir coratge (68-70). Tot i la pressió defensiva del rival i els problemes amb les faltes personals, el conjunt espanyol va mantenir la concentració i no va desordenar en excés el joc. Rubio, Gasol i Sergi Llull van brillar en un tram final en què l’adversari no va tenir continuïtat. “Estic molt content pel bàsquet que hem fet. Coneixíem les nostres limitacions, però en defensa hi hem estat sempre. Un dels nostres secrets és que ens hem sacrificat en aspectes que gratifiquen menys, però la nostra identitat és aquesta”, va resumir Scariolo, que va posar en valor la feina dels jugadors que van aconseguir la classificació durant les polèmiques finestres organitzades per la FIBA.