La Copa a partit únic, un mal de queixal

BarcelonaCoincidint amb el canvi de segle la Federació Espanyola de Futbol va decidir renovar el format de la Copa i fer que les primeres eliminatòries es disputessin a partit únic, fins als vuitens de final. Així, imitant el sistema que s'utilitza en llocs com Anglaterra, es pretenia donar més emoció a la competició a la vegada que es descarregava una mica el calendari de partits. L'experiment va durar quatre temporades, durant les quals el Barça va quedar fora de combat a les primeres de canvi contra rivals de Segona B: el Figueres, el Novelda i la Gramenet. Però no va ser l'únic, ja que el Madrid també va quedar eliminat contra un equip de la divisió de bronze, el Toledo.

Aquesta temporada, amb Luis Rubiales al capdavant de la RFEF, la Copa torna a ser a partit únic. El Barça s'enfronta a l'Eivissa amb el record amarg dels fiascos del 2001, el 2002 i el 2004. "Si penses a llarg termini, que la competició sigui a un partit està bé. Però això fa que sigui un partit trampa, sense marge d'error, dels que se't poden complicar", deia el tècnic Quique Setién, que preferiria "jugar a dos partits" per evitar riscos. Els blaugranes, igual que el Madrid, el València i l'Atlètic –els equips que han disputat la Supercopa–, han estat exempts de jugar les dues primeres rondes.

La primera eliminació sonada del Barça va ser el 7 de novembre del 2001 a Figueres (0-1). Eren els trenta-dosens de final i els blaugranes, amb Carles Rexach a la banqueta, jugaven a Vilatenim amb un onze en què hi havia noms com Reina, Puyol, Xavi, Gerard, Alfonso, Saviola i Overmars. Després d'acabar sense gols els 90 minuts, un gol de Garrido a l'inici de la pròrroga expulsava el Barça de la Copa. Una competició en què el Figueres arribaria fins a les semifinals, on cauria a mans del Reial Madrid.

El Barça no va aprendre dels errors, ja que, un any després, a Novelda, tornava a caure a les primeres de canvi. Era l'11 de setembre i aquell Barça, amb jugadors com Reiziger, Frank de Boer, Saviola, Gabri, Mendieta, Xavi, Gerard, Motta i Riquelme, va perdre per 3 a 2. Tot i la desfeta, Van Gaal, que disputava la seva segona etapa a la banqueta blaugrana, va assegurar que "no" havien fet "el ridícul".

Un any després no hi va haver sorpreses i els blaugranes van avançar fins als quarts de final, on van caure a doble partit contra el Saragossa. Però el 2 de novembre del 2004 va tornar a aparèixer el fantasma dels partits únics. La Gramenet va eliminar aquell equip entrenat per Rijkaard i amb un joveníssim Leo Messi, i també amb homes com Puyol, Van Bronckhorst, Xavi, Márquez, Iniesta o Giuly acabava cedint per 1-0 amb un gol a la pròrroga d'Oscar Ollés, futbolista que havia jugat al planter blaugrana.

El fiasco del Madrid

El Madrid, tot i que en només una ocasió, també ha patit l'eliminació a partit únic contra un Segona B. La temporada 2001/02 els de Vicente del Bosque, aleshores anomenats Els Galàctics, van caure per 2 a 1. Encara que l'eliminació més sonada del Madrid a la Copa va viure's el curs 2009/10, amb Florentino Pérez novament a la llotja: era a doble partit i l'Alcorcón va imposar-se a l'anada per 4-0 i només va perdre 1-0 al Bernabéu. Una gesta que es coneix com l'alcorconazo.

La nova Copa serà a partit únic fins a les semifinals, sempre a casa de l'equip de menys categoria, o per ordre d'extracció de boles quan juguin a la mateixa divisió.